El valencià no afig una -e final artificiosa i no etimològica a les formes mit, cult, lux, delit, presunt i assunt. De totes elles únicament trobem en la llengua antiga delicte, que alternava en la forma delit, tant en els texts jurídics com en les obres lliteràries. Posem ací només un eixemple del Tirant lo Blanch, bona mostra de que no es tracta d’un castellanisme tampoc.
Plàcia a la celsitut vostra fer obrir les portes de la vostra gloriosa habitació a mi, ignocenta de tal delit.
Vejam les observacions que sobre algunes d’estes formes aporta el Diccionari General de la Llengua Valenciana:
mit. s. m.
observ. L’adaptació valenciana de la forma llatina mythus és mit; la forma creada pel català modern mite, afig una -e final noetimològica i innecessària.”
cult. adj. m. Del llatí cultus, mat. sign.
observ. La tendència a substituir la forma etimològica, tradicional i general en valencià cult, per la forma “culte”, modernament inventada en català, se resumix en el següent comentari, gens filològic i carregat de puritanisme, que Alcover fa en el seu Diccionari Català-Valencià-Balear: “Aquesta forma (cult) és poc recomanable, perquè en la fonètica sintàctica resulta sovint homònima d’un mot indecorós (cul)”. En valencià es pronuncien generalment els grups consonàntics finals, com ara el grup -lt, per lo que en la nostra fonètica sintàctica no es confon cult en cul, de manera que no cal utilisar la forma artificial catalana culte.”
Les formes lux, delit, presunt i assunt, del llatí luxus, delictum, praesemptum i assumptum, seguixen esta tendència i no afigen un -e final com fa el català. S’ha d’advertir que la fonètica que el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover dona per ad estes paraules en la ciutat de Valéncia, a on apareix esta -e final, és falsa.
Resum
Les formes valencianes són mit, cult, lux, delit, presunt, assunt
Voro López
Llicenciat en Filologia