El ple de l’Ajuntament del Cap i Casal, en la sessió ordinària del dia 31 de març de 2016, adoptà, per unanimitat de tots els grups polítics, iniciar les actuacions necessàries per a l’adaptació oficial del nom de la nostra capital al valencià. Segons el procediment previst en el decret 58/1992, de 13 d’abril, del Govern valencià, que regula el procediment per a l’alteració del nom dels municipis, diverses entitats i particulars han pogut formular reclamacions, propostes o alternatives a la decisió de l’Ajuntament.
Una d’elles va ser la que el passat 27 de maig aparegué en les xàrcies socials: un escrit presentat per Xavier Navarro a l’entorn de la toponímia del Cap i Casal. Per als qui no el coneguen, Navarro és el director de l’Institut Cartogràfic Valencià. En l’escrit demanava que l’ajuntament tinguera en consideració la possibilitat d’usar el nom de la capital baix la seua denominació més tradicional: Ciutat de Valéncia.
Les raons, des del punt de vista històric i funcional, són impecables. Navarro comença descrivint els usos de la denominació Ciutat de Valéncia en l’etapa foral, tant en els mateixos Furs com en les cròniques jaumines i en tota la documentació d’aquell temps. Resulta molt significatiu sobre esta qüestió que el Consell (entitat administrativa predecessora de l’actual ajuntament) durant l’etapa foral, rebia habitualment les denominacions de Consell de la Ciutat o Consell de la Ciutat de Valéncia.
L’autor constata també que en temps posteriors a l’abolició dels Furs la seua aparició en els texts continuà vigent. «La raó és òbvia: diferenciar el país “el Regne” de la capital “la Ciutat”», diu Navarro. Aixina, la nomenclatura proposta també ajudaria a recuperar la denominació foral de Casa de la Ciutat per a l’edifici de l’ajuntament de la capital, tal i com establix la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local, que anima a recuperar estos noms històrics. Tampoc s’oblida que el terme Ciutat de Valéncia és el que tradicionalment han usat les entitats valencianistes des del temps de la Renaixença; d’esta manera, entitats com Lo Rat Penat o la Real Acadèmia de Cultura Valenciana han vingut usant-lo per a referir-se a la capital valenciana.
En l’aspecte funcional, l’escrit no escatima esforços a l’hora d’explicar que esta casuística de dualitat entre nom de la ciutat i nom del territori no és exclusiva dels valencians. Mostra casos com Iowa City, Oklahoma City, Ciudad de México… i també de més pròxims com la denominació històrica Ciutat de Mallorca, a la que podria afegir-se la de Ciutadella de Menorca. Tal i com diu l’escrit presentat, «el topònim ‘Ciutat de Valéncia‘ no és una denominació aliena a la tradició històrica i cultural dels regnes de la Corona d’Aragó“.
La postura mostrada per la Secció de Llengua de la RACV és coincident en este sentit. En l’escrit presentat per eixa institució a l’ajuntament (centrat en argumentar que l’accent gràfic del topònim ha de ser tancat, Valéncia, segons la pronunciació històrica i popular que fem els valencians, constatada unànimement pels estudiosos) es propon la denominació Ajuntament de la Ciutat de Valéncia. Igualment, en la Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana d’eixa mateixa institució, reeditada recentment, s’establix la conveniència d’usar les construccions Ciutat de Valéncia o Valéncia Ciutat per a referir-se a la capital, i reservar Valéncia per al conjunt del territori valencià.
Unes construccions, per cert, ben vives en la parla quotidiana: Ciutat de Valéncia és el nom oficial de l’estadi del Llevant UD, i les dos denominacions són amplament usades pels parlants; fets que mostren que Valéncia, sense més afegitons, és hui, com sempre en la nostra història, un concepte geogràfic que va prou més allà de les creus de terme del Cap i Casal, i que comprén tot el territori entre el riu de la Sénia i el riu Segura.
Desgraciadament, estos escrits presentats a l’ajuntament no han tingut massa difusió pública. No obstant això, estem plenament convençuts que la corporació del Cap i Casal ha d’aprovar la denominació Ciutat de Valéncia per a la capital, i de Ajuntament de la Ciutat de Valéncia per a l’entitat municipal, pels següents motius:
- Els usos idiomàtics populars són coincidents, cosa que facilita una identificació forta entre els parlants i la denominació oficial.
- La denominació respecta i recupera la nostra tradició històrica durant l’etapa foral i moderna.
- La construcció Ciutat de Valéncia ajuda de manera clara a superar els problemes derivats de la coincidència entre el nom de la capital i el del territori valencià, que tanta divisió ha provocat en el conjunt del nostre poble des de la divisió decimonònica de Valéncia en tres províncies, i que encara aprofiten alguns en contra dels interessos de tots els valencians.
- Es tracta d’un posicionament que tot el valencianisme cultural i cívic ha defés històricament i continua defenent hui.
- Tancaria un debat (el de la denominació en valencià de la nostra capital) que s’està allargant massa anys.
Per tant, és positiu sumar-se a les argumentacions presentades, i és d’esperar que, vista la qüestió des de coordenades estrictament històriques i filològiques, les institucions que segons la llei vigent encara han de decidir sobre el particular (l’ajuntament a la vista de les propostes d’entitats i persones individuals, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a través d’un dictamen tècnic, i la Conselleria de Justícia i Administració Pública en últim terme) siguen favorables a la proposta d’aprovació de la denominació Ciutat de Valéncia, per ser la que millor s’ajusta als criteris del mencionat decret 58/1992; el qual establix, ben clarament, que les denominacions dels municipis s’hauran d’adequar sempre a la seua tradició històrica i idiomàtica.
Òscar Rueda
Signen també:
Sergi Núñez de Arenas (Grup Valencianiste Valéncia Nova),
Miquel Àngel Lledó (Membre de la Secció de Llengua de la RACV) i
Joan Martinis (Òc-Valéncia).
Font: http://www.levante-emv.com/opinion/2016/07/29/nom-ciutat-valencia/1450174.html
Campanya #SíaValéncia de L’Observatori