El dia 10 de decembre es publicà en el diari ABC una notícia que nos donava a conéixer que la associació Hablamos Español havia presentat una queixa davant del Síndic d’Agravis, en nom de la mare d’una alumna d’un colege de Xàbia. La notícia es pot consultar ací: Denuncian un taller de la Generalitat para «imponer» el valenciano a los niños en horario escolar. La denúncia fa referència a la campanya «Sempre teua, la teua llengua», posada en marcha per la Conselleria d’Educació per a promocionar l’us del valencià. La nomenada associació explica que està rebent moltes queixes de mares i pares perque s’està portant als seus fills, sense el seu coneiximent, a visitar l’autobús a on es realisa l’activitat. Ademés, també explica que la mare denunciant s’ha dirigit al colege per a mostrar el seu rebuig a l’activitat en concret. Segons el diari, des de Hablamos Español manifesten que «existe hartazgo por este machacón intento de decirles a los ciudadanos, y en especial a los niños, cuál es su lengua, y que la lengua autonómica es la propia del lugar y de quienes allí viven».

Des de L’Observatori de la Llengua Valenciana hem de manifestar el nostre punt de vista. Estem d’acort en que les mares i pares dels chiquets deuen estar informats de les activitats que els seus fills van a dur a terme, i més si són activitats en les que s’ix del centre educatiu. No obstant, nos preguntem ¿És esta la verdadera preocupació de l’associació denunciant? No ho pareix. Sí que pareix, en canvi, que crea cert malestar que es promocione la llengua valenciana en el territori valencià i per al poble valencià. ¿Si la promoció feta per l’autobús haguera sigut de llengua anglesa i diguera we talk in english haguera existit un problema? Segurament no. La llengua autonòmica és la pròpia del lloc a on vivim, és oficial i pròpia segons el nostre estatut d’autonomia, i deu estar al mateix nivell que l’atra llengua oficial. L’idioma valencià és de tots i totes les valencianes i la parlen o no, és el seu patrimoni. ¿Per qué intentar negar que es conega? ¿Per qué intentar boicotejar la promoció de la mateixa? Per desgràcia les llengües s’han instrumentalisat fins a un punt en el que moltes persones les veuen com una amenaça, i no com una riquea, que a soles pot fer que engrandir el bagage cultural de tots i totes i conectar-nos més.

Dit lo anterior, des de L’Observatori creguem que la tasca desenrollada per la conselleria actual i per anteriors, ensenyant un estàndart de llengua per al valencià en el que no s’identifiquen els i les valenciaparlants, no fa atra cosa que l’efecte contrari al que pretén. Esta política d’imposició oficial de paraules, normes gramaticals i ortogràfiques alienes al valencià i que tenen com a finalitat acostar-nos a normatives de llengües veïnes, a soles conseguix crear rebuig en els valencians; al final la conseqüència serà que la nostra llengua, la que en teoria s’intenta promocionar, cada volta serà manco parlada.