A raïl de la controversia que ha sorgit en el poble d’Alfarp sobre la grafia correcta del poble, reproduïxc un fragment de l’articul que fiu en el seu dia:
Aixina, revisant en l’historia d’Alfarp, que curiosament apareix en el Llibre del repartiment, trobem com en escrits expedits pel propi rei Aragones, llegim…”Petrus de Monteacuto alqueriam de Alarp, que est i valle de alcala, cum furis et molendinis. Ninis iulii anno mil CCXXX huyt” Pero quan mirem en els “estudis fets en el llibre de festes, trobem que “Alfarb apareix en el llibre del repartriment com a alqueriam de Alarb“. Be, vostes mateix.
Mes tart seguint en la tradicio, trobem la venda feta per Pere del Ceremonios (rei d’Arago en IV, i II de Valencia) de “Alfharp“a Perico de Centelles “Pericono de Scintillies et heredibus ac successoribus vestris” Al poc d’acabar la guerra en Castella, mes coneguda com la dels dos Peres (ARV). Pero clar, aço passaria el 14 de Giner de 1348, soles uns mesos ans de l’entrada dels unionistes en Alfarp, senyera alçada de peu, o “host Real Senyera alçada un dia del mes de octubre del any mill CCCXL huyt” segons el document que demostra els “feyts“, podem llegir que “diu e declara que entre les altres persones que no volgueren esser de la dita unio ne estar o obeir los actes de aquella ne jurar aquella fon lo dit noble Pero de Centelles e les persones habitants en lo dit loch de Alfarp e deius scrites.“Citat per Vicent Bisbal del Valle, Los Borja y la Baronia de Llombay“.
Pero clar, sempre no anava a ser aixina, i podem seguir buscant a vore quin es el document clau en que apareix eixa suposta B. B que apareix en documents en Llati de 1500 (com la famosa bula del Papa Pau III), pero que clar no apareix en cap document signat pels “scribes” ni notaris, els quals segons confirma el propi Colomines, “en sa majoria aragonesos, transcrivien en els documents els noms tal i com els pronunciava el propi poble”. Com podria tambe demostrar atre document que tambe he buscat, gracies de nou a incloure’l Vicent Bisbal del Valle en La Baronia i el Marquesat de Llombay, en la ARV ( Prot notarials. Signatura 1793:1738:6)que datat a 3 de maig de 1508, nos parla d’una rinya i apareixen “Abrahim Çaley y Faat Çaley fill de aquell, moros del Lloch de Alfarp, Foya de la Vila de Lombay, de una part; e Alii Marna e Asniet Marna, germans e fills de Sahat Marna, moros del dit Lloch de Alfarp, de part altra”
Pero clar, quan u busca provar lo contrari, sol recorrer a papers oficials, i com en el cas anterior (el del Papa de 1540) en atres llengues, i aci precisament es a on apareixen les confrontacions, ya que segons ells la castellanisacio fon la culpable de molts mals, i clar tota la culpa la te Felip V i el seu famos 1707, que mes d’u d’ells du tatuat en la front. Pero l’historia te coses molt curioses, i es que una volta acabades les Germanies, tota la documentacio que circula pel nostre Regne, ya està escrita practicament en castellà, i es aixina com molts dels documents que hui s’ensenyen com a propis no son mes que traduccions del llati o del propi castellà, i encara que el 6 de setembre de 1587 encara podem llegir el nom de “Francesc JohanTurexi” i “Vicent Turexi … del Lloch de Alfarp“, es a partir del 1600 quan ya comencen a apareixer els documents escrits en castellà. Com en llati i castellà apareix la propia Carta pobla del “Lugar de Alfarbe“, que inclus en atres documents he pogut llegir com a Alfarve. Carta pobla, ademes que me resulta molt dificil de trobar, puix no apareix en els discs durs del ARV, i vaig tindre que revisar les dades que tenia per a trobar-lo en un manoll de documents de 1800.
El restant, es de sobra sabut i nos apena un poc en realitat, els alfarbins, poc a poc, tornaren a conseguir que es respectara el seu nom, conseguint inclus que per fi, fins i tot en castellà, Alfarp fora el nom del poble, sense fer falta cap força politica, nomes l’amor del poble. Pero clar, tingueren que vindre temps nous, i moments en que tronara a renaixer l’alienanisme politic, i que atra regio tornara a decidir com es deu d’escriure el nom del poble.
En resum i com hem dit en moltes ocasions, es al poble d’Alfarp al que li correspon decidir sobre el nom oficial que deu d’encapçalar els seus escrits i deu de ser senyera, junt a l’escut, de tots els seus veïns. Esperem de tot cor que s’apliquen per a tal efecte les directrius correctes i, de ser convenient gastar les politiques, s’aplique de manera correcta el Decret 58/1992 del Govern valencià, pel qual es regula el procediment per a l’alteració del nom dels municipis, concreta les característiques que haurà de tindre esta nova denominació:
Article primer
- Aquest decret regula el procediment per a l’alteració del nom dels municipis de la Comunitat Valenciana. La nova denominació del municipi s’haurà d’adequar a la seua tradició històrica i lingüística.
- Els municipis no podran usar noms que no hagen estat autoritzats d’acord amb els tràmits reglamentaris previstos en aquest decret.
- La denominació del municipi podrà ser en castellà o en valencià, o en les dues llengües. Els municipis que tinguen denominació en les dues llengües hauran d’utilitzar el seu nom en forma bilingüe.
- No s’autoritzarà l’alteració del nom quan el proposat siga idèntic a un altre existent o puga produir confusions en la identificació de les administracions públiques.
Valenti Segui Vives
Investigador