renoc, i no els estrangerismes sapo o gripau
2016-09-19
0

Hui dedicarem la nostra atenció al substantiu renoc (sapo en castellà), el qual és substituït pel català gripau, forma sense tradició clàssica.

L’etimologia de renoc s’ha de buscar-la en el llatí rana, granota.

Alguns diccionaris diuen que un renoc és un amfibi en la primera fase del seu desenroll, pero açò no és correcte i en este cas en valencià es diu cullerot o cabut (renacuajo en castellà).

El renoc és un amfibi adult paregut a la granota, pero en costums terrestres, de pell aspra en glàndules que segreguen un líquit acre. La forma renoc existix per terres valencianes i ve sent utilisada des de ben antic pels nostres escritors, encara que hui sol substituir-se pel castellanisme sapo o pel catalanisme gripau, cosa que hem d’evitar.

Ya en el sigle XIV Jaume March utilisa este vocable en el Cançoner de Saragossa referint-se al soroll que tant la cigala (cigarra) com el renoc fan:

«Ne sigales ho renochs vos plasia«

Josep Pascual Tirado en La font de la reina 1935, també usa el vocable i, pel soroll i «escandalera» que fan, deixa clar que no es tracta de cullerots o cabuts, sino de l’amfibi en fase adulta:

«…en una bassa redona gran, de fons llimacós i en la que viuen molt a gust les tretze mil dotzenes de granotes i renocs, que tenen per costum armar la gran escandalera, allà a posta de sol»

Voro López
Llicenciat en filologia