En valencià la preposició composta cap a coneix la forma sinònima cara a, que no sempre sol amprar-se en escrits formals quan és una forma popularment molt estesa, genuïna i que enriquix el llenguage, per lo que és molt recomanable el seu us.
Parafrasejant la Nova Gramàtica de la llengua valenciana podem dir que:
La preposició cara a / cara té el seu orige en el substantiu cara (rostre). Té valor de direcció, sinònim del que presenta cap a:
Se n’anaren cara a casa / cap a casa.
Vine cara ací / cap ací.
Caminàrem sempre cara al nort / cap al nort.
Està mirant cara allà / cap allà.
La preposició composta cara a actua de la mateixa manera que cap a i es reduïx a cara, com a regla general, davant de demostratius, adverbis o pronoms. Davant de substantius i adjectius que escomencen per a- no es reduïx:
El fum va cara a Alberich.
Parlà mentres mirava cara a Ampar.
Els collverts se dirigien cara a aiguamolls lluntans.
Vos encaminareu cara a amples espais.
Davant dels adverbis demostratius ací, ahí, allí, allà es reduïx a cara:
Vine cara ací i voràs.
Anem cara ahí.
Cara allà o cara allí igual té.
Davant dels adverbis que indiquen direcció com avant, arrere, amunt, avall se reduïx:
La tartuga està cara amunt.
El plat està cara avall.
El coche no va ni cara avant ni cara arrere.
Davant dels demostratius aquell, aquella, aquells, aquelles se reduïx:
Anàrem cara aquelles llomes.
Miràrem cara aquell montanyar i els vérem.
El bou va cara aquells hòmens.
Apuntàrem cara aquelles dianes.
Davant dels pronoms demostratius açò, això, allò no es reduïx:
Si aneu cara a això podeu tindre problemes.
Mireu cara a açò d’ací.
Aní cara a allò que pareix una cova.
Davant dels adjectius i pronoms algun, algú, alguna, alguns, algunes no es reduïx:
Est atall nos du cara a alguna població.
Cara a algun lloc anirem per esta senda.
El chiquet dirigix la mirada cara a algú.
En tots els atres casos s’utilisa la preposició composta cara a:
Va cara a tu com un coet.
Les carcasses ixen cara al cel.
La tormenta va cara a eixes illes.
El gat cerval se dirigix cara a la llebre.
L’aigua corre pel caixer del riu cara a la mar.
Resum
Les preposicions cap a i cara a són sinònimes i, per tant, se poden usar indistintament i alternar-les en un mateix text per a aportar més riquea lèxica.
Voro López
Llicenciat en Filologia