¡Bona vesprada! ¿Existix en la web algun artícul/estudi en el que vore les diferències entre l’us de yo / jo? Salutacions.

Jonathan

“Yo” es l’ortografia classica d’este pronom personal, a mes, tambe es la forma que mes voltes s’ha usat a lo llarc de l’historia de la llengua valenciana. “Jo” es una variant ortografica que s’ha usat ben poc en valencià, pero que tambe la trobem en alguns texts. Consultant el CIVAL (Corpus Informatitzat [sic] del Valencià de l’Academia de la Llengua Valenciana), podem trobar els percentage de voltes que apareix cada variant.

• Fins a l’any 1609 (any en el qual que se decreta l’expulsio dels moriscs)
  • yo ⇒ 9.700 aparicions (95,35%)
  • jo ⇒ 472 aparicions (4,64%)
  • joh ⇒ 1 aparicio (0,01%)
• Entre l’any 1609 i el 1914 (any en el qual el filolec Lluïs Fullana, publica les seues “Normes Ortografiques“, que tambe usen la forma yo)
  • yo ⇒ 2.877 aparicions (89,49%)
  • jo ⇒ 328 aparicions (10,2%)
  • yó ⇒ 9 aparicio (0,28%)
  • yò ⇒ 1 aparicio (0,03%)

A partir de l’any 1915, que se publiquen les normes de l’ingenier Pompeu Fabra per a la llengua catalana, un sector de la societat valenciana comença a usar-les. En el 1933 se reediten les normes ortografiques valencianes no introduint les propostes de les bases ortografiques del 32 (en les que se proponia substituir la grafia “y” per les grafies “j” i “i”). A partir d’eix moment, pots trobar escrits d’una i l’atra forma, segons la normativa utilisada.

Per citar alguns eixemples del Sigle d’Or d’a on apareixen estes formes majoritaries:

• Per or pur | per ço que yo fiu | per la fi del hom. Jaume March, Diccionari de rims, any 1371.
• Yo me maravell de Deu com la terra no se n’entre. Sermons de Sent Vicent Ferrer, any 1410.
• Amor, Amor, yo·m done maravella, | de vostres fets, si degu·s maravella. Ausias March, any 1425.
• ¿Que m’aprofita lo be que -m fas en dormir ab tu, si tots temps me tens carregat de ferros, e yo ni mon companyo no podem haver un jorn de be? Curial e Güelfa, any 1442.
• entrant per l’ort: | per ton deport | yo t’i convide. | He no t’oblide. Jaume Roig, Spill, any 1460.
• Yo, Joan Roiz de Corella, en sacra theologia mestre e cavaller, habitador de la ciutat de Valencia. Roïç de Corella, any 1460.
• en vulgar valenciana, per ço que la nacio d’on yo so natural se’n puxa alegrar. Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, any 1490.