Segons tinc entes la forma mosatros no està reconeguda, si nosatros i nosatres, encara que el seu us es generalisat per lo manco en La Ribera i La Safor. ¿Se te previst incorporar-lo a la gramatica valenciana?

Saoret

Sobre esta qüestió, la Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana, de la RACV, diu lo següent:

Partint del llatí vulgar nos alteros, la llengua migeval escrita preferia la forma evolucionada nosaltres, fa temps extinta en valencià. No obstant, des d’antic existia ya una forma alternativa nosaltros, registrada puntualment en alguns documents. A partir del sigle XV, la caiguda generalisada de l’articulació de la /l/ en l’indefinit altre> atre afectà també als pronoms personals nosaltres i nosaltros, donant lloc, respectivament, a nosatres i nosatros, formes que quedaren registrades en escrits de caràcter no únicament popular o administratiu, sino també lliterari (Trobes en lahors de la Verge Maria, 1474: “pregau per nosatres car sou-nos parenta”).

Més recentment, la forma nosatros, en tota provabilitat hegemònica a nivell oral en el valencià dels sigles XVII – XVIII, encara patí noves evolucions en algunes comarques, i originà, entre unes atres, tant la variant natros (usual hui en el Maestrat) com la forma mosatros (per canvi de la n- inicial de nosatros), que, especialment a partir del sigle XIX, ve generalisant-se a nivell oral en tot el domini llingüístic. La labialisació de la consonant inicial que s’observa en mosatros afectà també –provablement, de manera prèvia en el temps– al pronom dèbil mos < nos, en un fenomen que s’estudiarà en l’apartat corresponent.

Els escritors moderns en valencià cult tendixen a preferir la forma nosatres (viva també en el parlar de les comarques més septentrionals) com a evolució més directa del nosaltres migeval. No obstant, la forma nosatros, prou estesa en moltes comarques valencianes, és també correcta, especialment en registres no tan formals, tant orals com escrits; mentres que nosatres és especialment apropiada per a situacions formals.

En quant a la variant moderna mosatros, provablement la forma més escampada a hores d’ara a nivell oral, és llegítim el seu us en valencià coloquial en aquelles comarques a on és pròpia, i quan se vol reproduir l’oralitat en un escrit (diàlecs, correspondència informal, etc.). No obstant, ademés de la seua escassa tradició escrita més allà de la lliteratura popular i festiva, presenta l’inconvenient de que trenca en el consonantisme heretat del llatí, puix introduïx una irregularitat en la raïl de la primera persona del plural: les formes corresponents dels possessius nostre / nostra / nostres, contradictòriament, no han donat lloc a una forma evolucionada *mostre / mostra / mostres.

Resumint, mosatros és la forma general en el valencià parlat, nosatros és una forma correcta i que apareix en els clàssics, i nosatres és la forma que s’ha adoptat com a normativa pel seu us en época clàssica.