Hola, m’agradaria fer-vos la següent pregunta: ¿per qué el diccionari de la RACV diu que al tenedor hem de dir-li forqueta? En la meua opinió tenedor és completament correcte en valencià i vos exponc els meus raonaments:

Fet 1: Segons el Atles Lingüístic del Domini Català (IEC), en tot el territori valencià diem tenedor de manera unànim i en canvi forqueta només se diu en Mallorca.

Fet 2: Dos dels personages històrics espanyols relacionats en l’us del tenedor tenen vínculs valencians: Enric de Villena (Marqués de Villena) en el sigle XV descriu per primera vegada un tenedor primitiu (sense donar-li nom), i el Duc de Lerma (Marqués de Dénia) en el sigle XVII és considerat el responsable de la introducció del tenedor en l’aristocràcia espanyola (¿entre ells la valenciana?).

Fet 3: L’utensili primitiu anà evolucionat, passant de tindre només dos o tres punches rectes, a tindre’n tres o quatre i curvades. Al principi, quan les punches eren rectes, el menjar caïa, pero quan se passà a les tres o quatre punches curvades se conseguí que el menjar se sostinguera i no caiguera. I és precisament esta evolució de la tecnologia, la raó que n’hi ha darrere del seu nom tenedor, perque ya se conseguia tindre o sostindre el menjar.

Fet 4: Tenedor morfològicament és paraula perfectament valenciana: de tindre és tenedor com de mantindre és mantenedor. No té perqué considerar-se un castellanisme.

Fet 5: El tenedor en Espanya, fins al sigle XIX, només era conegut per l’aristocràcia, la plebe menjava en els dits. I és a partir del sigle XIX quan la plebe comença a gastar-lo. Casualment en el CIVAL de la AVL trobem que tenedor apareix escrit en valencià precisament a partir del sigle XIX, quan comença a gastar-lo la plebe.

Fet 7: Resultaria molt curiós que s’haguera castellanisat el nom del tenedor, i no en canvi el de cullera i gavinet. També resultaria curiós que als valencians se’ls oblidara el nom d’una ferramenta que s’usa a diari.

Fet 8: En el CIVAL de la AVL no trobem forqueta en el valencià fins al segle XX, donant la impressió de que és un terme introduït modernament que ningú utilisa (Fet 1).

La meua conclusió és que, a pesar de que en atres territoris se li done el nom de forqueta, forquilla, fourchette, forchetta, etc., està ben clar que en valencià no n’hi ha ni rastre del nom forqueta; que possiblement la vinculació entre l’aristocràcia valenciana i castellana (¿a través del Marqués de Dénia?), feu que el nom de tenedor, fonamentat en l’evolució de la tecnologia gràcies a la qual se conseguia sostindre el menjar, tinguera difusió al mateix temps en Castella i Valéncia, fent que el nom tenedor s’estenguera per Castella i Valéncia; i que ademés resulta evident, que des del primer moment en que l’us del tenedor s’estén entre els valencians (s. XIX), l’anomenem ya tenedor, per lo qual és el primer nom que li donem els valencians, que ademés és morfològicament correcte en valencià.

Valoreu-ho. Gràcies per la vosta atenció i espere alguna resposta.

Josep

L’informació que aportes és correcta. No obstant s’ha intentat donar una forma més valenciana o diferencial ad est utensili paralela a la d’unes atres llengües que li diuen forquilla, fourchette, forchetta recordant la seua forma i no el seu us de sostindre. Forqueta (plenament viva, com a mínim, en les comarques del nort) nos diferencia del castellà (tenedor) i del català (forquilla o tenidor).