¿Per qué s’accentua fòc si és una paraula monosilàbica?

Òscar

En general les paraules monosilàbiques no s’accentuen, excepte quan han de dur accent diacrític. U dels casos en que s’accentuen de manera diacrítica és per a diferenciar paraules homógrafes que tenen una diferent obertura de la vocal tònica. En estos casos, s’accentua la vocal quan és oberta, i no s’accentua quan és tancada.

La forma fòc, en o oberta, és la paraula patrimonial que, directament evolucionada del llatí fŏcus, vol dir “calor i llum que es produïx per la combustió d’un cos“. Esta paraula conviu en foc, en o tancada (i, per tant, sense accent gràfic), que, encara que també prové del llatí fŏcus, ha entrat recentment en el valencià per via culta, i que té diversos significats: “Punt d’inici o de naiximent d’una cosa i que a partir d’ell tendix a expandir-se, o al revés, el lloc de trobada dels punts que s’han expandit o estan dispersos” o “Llàntia o reflector de gran potència que concentra sobre un punt la llum“, entre uns atres.