Nos han preguntat en alguna ocasio si les formes par i impar son castellanismes, ya que estem habituats a vore els rotuls oficials a on posa parell/imparell o parell/senar. L’explicarem de forma senzilla i esquematica per a que queden clars els conceptes i significat de cada una de les paraules.

Imparell. Es una forma molt recent i sense tradicio lliteraria que naix com a contraposicio a parell, de la qual parlarém mes avant.

Senar. Es una forma antiga valenciana que hui encara queda viva de forma dialectal. El seu significat es senzill, no doblat, no doble. No apareix molt en la lliteratura classica, pero quan ho fa, sempre es en eixe significat. Al voltant del sigle XVI desapareix i, en els anys 1960, es reintroduït per la normativa anhexionista.

• Porpra doble, XII diners. Porpra senar, VI diners. Furs de Valencia, 1329.

Parell. Es una forma completament viva i general en valencià. Pero el seu significat no es el de numero divisible entre 2, sino de conjunt de dos coses, animals o persones. D’esta manera es com apareix en tota la documentacio classica. Provablement esta confusio siga fruit d’un paralelisme en el castella, en el qual usen la mateixa paraula per als dos conceptes.

• item, un parell de lançols de lin. Llibre de la Cort del Justicia de Valencia, 1283.
• e dona-li dos parells de pagos e molts capons, e gallines de Ciçilia que havia portat. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch, 1490.
• guarnit d’or de molt singular obra, en lo qual y havia sis parells de tapins. Isabel de Villena. Vita Christi, 1497.

Par / impar. Esta es la forma viva i general per ad este significat. No se tracta d’un castellanisme, i coincidix en moltes de les nostres llengües proximes:

• frances: pair / impair
• portugues: par / impar
• italia: pari / dispari
• romanés: chiar / impar
• occita: par / impar (segons el diccionari Loïs Alibert)

Inclus el Diccionari Catala-Valencià-Balear inclou les dos formes valencianes:

IMPAR adj. Que no és múltiple de 2

PAR adj. i subst. Divisible exactament per 2

En resum, parell es un conjunt de dos objectes, persones o animals. Per la seua banda, par es un numero divisible per dos. I, per a l’antonim d’esta paraula, usem impar.

Recordeu que no sempre lo que pareix a simple vista un estrangerisme ho es, ya que formem part del conjunt de llengües romaniques, en les quals compartim moltes formes. Per eixemple en el romanés tenim al rededor d’un 70% de similitut (segons la filologia romanica), cosa que se reflectix en els centenars de paraules que son comunes en els dos idiomes: apartament, calamar, cap, casă/casa, corp, doradă/dorada, gust, nap, nas, ou, porc, roc, suc, tot…