Yo sempre he dit matalaf, no matalàs. ¿Es correcta esta última forma en valencià?
Miquel Antoni
De les formes vives, la més estesa és matalap, i la que més voltes apareix en la lliteratura clàssica és matalaf. Estes dos estan completament llegitimades.
Per lo que fa a la forma matalàs, en els diccionaris valencians no la trobem. En el DNV de l’AVL, arreplega la forma matalàs, pero remetent a la forma matalaf. En el DCVB podem trobar les tres formes pero, a l’hora de transcriure la fonètica de la paraula, diu: “mətəlás (pir-or., or., mall.); matalás (occ.); mataláf (Pego, Sanet); mətəláf (Men., Eiv.); mataláp (Gandesa, Tortosa, Amposta, Maestr., Cast., Val., Cocentaina, Vall de Gallinera, El Pinós)“. Per a acabar, en la lliteratura clàssica la trobem de forma anecdòtica i en obres anònimes, per lo que no podem saber la procedència del que l’usava. L’informació que podem trobar en el CIVAL de les obres fins al 1914, és la següent:
Variants Aparicions Percentage Anys matalafs 57 41,91% 1418-1912 matalaf 41 30,15% 1280-1912 matalaff 9 6,62% 1458-1541 matalaps 7 5,15% 1472-1906 mathalaf 5 3,68% 1480-1480 matalap 5 3,68% 1872-1911 matalaffs 4 2,94% 1458-1541 matelafs 2 1,47% 1383-1391 matalaphs 2 1,47% 1525-1525 matalasos 1 0,74% 1283-1283 motalafs 1 0,74% 1490-1490 matalàs 1 0,74% 1541-1541 matalas 1 0,74% 1347-1347 136 100,00%