“Claro que sí”, va contestar Sandra. “Gracias, es que no entiendo bien el valenciano”, respongué Manolo, natural de Getafe, u dels millers de turistes que decidixen passar les seues vacacions en les nostres costes.
Elvira, la parella de Manolo, nos comenta: “En ningún momento nos ha sorprendido que Sandra se haya dirigido a nosotros en valenciano. Es normal que hable en su lengua, y no puede saber si nosotros la entendemos o no”. Sandra assent, indicant: “En este poble casi tots parlem habitualment en valencià, pero si algú no nos entén no tenim cap problema en canviar al castellà, l’anglés…”. Manolo, que estiueja habitualment en La Marina, recorda que “cuando era pequeño me llamó la atención que los otros niños en la playa hablaban diferente a nosotros. Mi madre me explicó que en Valencia había dos lenguas, y me animó a que aprendiera a decir algunas frases en valenciano. Pero como solo venimos un par de semanas en verano, todavía nos cuesta entenderlo… y no te digo hablarlo. Pero no tiro la toalla”.
Tot un eixemple de normalitat, i ademés un acontenyiment que no hauria de meréixer un titular. Pero el mereix, sí, principalment perque no, no va succeir aixina.
Segons recullen eldiariocv.es o Público en la seua secció de la Comunitat Valenciana, una dependenta d’un centre comercial d’Ondara ha reproduït en el seu mur de Facebook una conversació del passat 13 d’agost en un matrimoni de clients que deixaren caure frases tan surrealistes com “Mira bonita, si me hablas en japonés no te voy a entender nunca” o “tu lengua no tiene por qué ser otra que no sea el español que para eso estamos en España”. La publicació de Facebook la podeu llegir ací: https://www.facebook.com/sandra.alentadomunoz.9/posts/1702263033149667.
No és la primera volta que nos fem resò de notícies similars, en les que persones castellaparlants -valencianes o visitants- se dirigixen de forma despectiva a un valenciaparlant pel fet d’usar en normalitat el valencià en la seua terra, aixina que esta noticia té més rellevància per ser la enèsima confirmació d’un fenomen que no pel fet en sí.
Situacions com esta no ajuden precisament a fomentar la concòrdia entre els distints pobles d’Espanya. La persecució a les manifestacions de la cultura i l’identitat d’un colectiu -sent la llengua una de les més importants- i l’imposició d’una única forma de vore les coses (o de “parlar-les”) que subjuga als ciutadans “diferents”, es una forma de violència perillosa, que al mateix temps engendra atres formes de violència més perilloses.
No dubtem que molts turistes del restant d’Espanya són conscients de que els valencians tenim una llengua pròpia -minorisada i en perill d’extinció-, i el dret a usar-la -amparat tant per la Constitució espanyola com per l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana-, i això no lleva que sigam un poble acollidor i obert al món, caracterisat per un excelent tracte als turistes que nos visiten i repetixen cada any. Per això, des de L’Observatori volem fer-li arribar el nostre recolzament a Sandra, i fem una crida al respecte als drets de totes les persones, incloent els drets llingüístics, sense imposicions de cap tipo que ya no haurien de tindre cabuda en una societat civilisada com la nostra.