Hui vullc parlar del substantiu raïl, substituït sistemàticament per les formes rel i arrel.
La seua etimologia llatina és la següent:
radīcis > rahiu > raïl
Les formes rel i arrel deriven de raïl de la següent manera:
raïl > rael > rel, i per aglutinació de la a de l’artícul la, dona també arrel.
De manera que la forma valenciana raïl no és un castellanisme i és molt més antiga i etimològica que les formes rel i arrel. De fet trobem raïl utilisada pels nostres clàssics dels sigles XIV i XV, com per tots els escritors fins a hui, que és una forma viva molt estesa:
- “E, atressi, la veritat es rail de totes les coses del mon.” (Jaume I Llibre de saviesa 1385)
- “…veu hom que la rail de tal arbre es bona”. (Sant Vicent Ferrer. Sermons 1410)
- “Vos, qui sou la soca e rail de tota natura humana”. (Sor Isabel de Villena. Vita Christi 1497)
Les formes rel, arrel i arraïl són relativament modernes; la forma rel, apareix en el sigle XVI, arrel i arraïl en el XIX. No està justificat bandejar la forma valenciana raïl pel simple fet de que el català normatiu utilise arrel.
Voro López
Llicenciat en filologia