Hui dimecres 23 de març, l’ajuntament de la Ciutat de Valéncia aprovarà que el nom oficial de la capital de Valéncia siga en valencià. Cosa que nos ompli de satisfacció des de L’Observatori, valorant-ho de forma molt positiva. Queda molt de treball a fer en la normalisació de la toponímia dels nostre pobles, i cada granet d’arena és un gran pas. Encara aixina, volem manifestar dos punts en els que no coincidim en la decisió del consistori.
La primera seria en la forma que transcriuen Valéncia, escrivint-ho en accent obert, quan la seua pronunciació és tancada. Una realitat que compartim absolutament tots, usem la normativa que usem. En totes les normatives valencianes que han hagut a lo llarc del temps, a l’hora d’usar accent gràfic, ho han fet en accent tancat. En canvi, l’AVL diu, en la seua gramàtica basada en les normes de l’IEC:
Segons la norma enunciada en l’apartat anterior, usem l’accent agut sobre les ee tancades i el greu sobre les ee obertes, seguint el timbre –tancat o obert– habitual en la pronunciació valenciana. Així, les paraules amb e tancada tònica, si han d’accentuar-se, porten accent agut: […] Dénia […]
[…] les paraules amb e oberta tònica, quan han d’accentuar-se, duen accent greu: Novetlè […]
A fi d’evitar una excessiva discrepància entre les diferents varietats de la llengua, també porten accent greu –tot i pronunciar-se habitualment amb e tancada en valencià– dos paraules gramaticals d’ús freqüent (el pronom relatiu i interrogatiu tònic què i la conjunció perquè), alguns cultismes i neologismes esdrúixols o plans acabats en consonant (èter, sèsam, plèiade, bèstia, sèrie i època) i el topònim València.
En total, dona una relació de 91 paraules que s’han de pronunciar en “fonètica valenciana” i Valéncia, a pesar de reconéixer que és tancada, li canvia l’accentuació per a adaptar-la al dialecte barceloní, ya que ni tan sols en tot el català se pronuncia oberta. Recordar que en relació als topònims, sempre s’intenta respectar tant la tradició escrita com la representació de la fonètica local (més encara quan eixa fonètica és general), no respectades cap de les dos en este cas.
La segona discrepància és que des dels inicis de la renaixença, s’està reclamant la recuperació del nom en valencià de la ciutat que s’ha usat històricament (Ciutat de Valéncia) o la forma moderna Valéncia-ciutat, i que aporta un nom diferent de la capital a la totalitat del territori valencià, que sí que denominem Valéncia.
Esperem que se continuen produint polítiques de normalisació de l’us del valencià com estes, pero que totes elles se facen des dels postulats filològics més rigorosos i no des de plantejaments polítics com és el cas.
Per a ampliar informació sobre el topònim podeu visitar: