El dia 13 de decembre hem conegut la notícia de que la llengua natural de Montenegro, l’idioma montenegrí, ha obtés el reconeiximent per part de la International Organization for Standardization, coneguda per les sigles ISO. A partir d’este moment, i en el còdic “CNR”, serà reconeguda i considerada una llengua independent a tots els efectes. Des de L’Observatori de la Llengua Valenciana nos congratulem d’este fet i volem donar l’enhorabona a tot el poble de Montenegro. Des de la proclamació del nou estat el 3 de juny de 2006, l’anhel per que la seua llengua fora reconeguda com a tal ha segut una constant i una lluita de les autoritats de la república montenegrina, que per mig de la Biblioteca Nacional del país ha dut a terme, durant anys, les gestions davant l’organisació internacional en sèu en Washington. És una gran notícia que l’organisme regulador faça justícia en el llegítim desig d’un poble, i transite la senda marcada pels Drets Humans en matèria llingüística, que diuen clarament que tota comunitat llingüística té dret a codificar, estandardisar, preservar, desenrollar i promoure el seu sistema llingüístic, sense interferències induïdes o forçades (artícul 9), i que totes les comunitats llingüístiques tenen dret a dispondre dels mijos necessaris per a assegurar la transmissió i la proyecció futura de la llengua (artícul 2); sense dubte el recent reconeiximent serà un gran impuls.

Ara be, des de L’Observatori volem senyalar que, en Espanya, tenen còdic ISO (reconeiximent internacional) estes llengües:

• Aragonés (an)
• Asturià (ast)
• Caló (rom)
• Català (ca)
• Espanyol (es)
• Extremeny (ext)
• Euskera (eu)
• Gallec (gl)

Efectivament, mentres estes llengües (algunes d’elles no oficials) tenen el reconeiximent, la Llengua Valenciana no té còdic ISO.

I això a pesar de ser:

La primera llengua neollatina en tindre un Sigle d’Or.
La llengua en la que es va escriure el primer llibre imprés en la península ibèrica.
La llengua que té una gramàtica codificada des de 1546.
La primera llengua neollatina que va tindre un diccionari.
En un nom diferenciat des de fa sèt sigles.
En lliteratura pròpia des del sigle XI.
En la que es va escriure la considerada com a primera novela moderna de l’història de l’humanitat.
La primera llengua d’Espanya en entrar en l’escola abans que es promulgara la Constitució de 1978.
Llengua oficial en tot el territori valencià.

¿Per qué succeïx esta anomalia? Per una falta clara de voluntat per part dels governs anteriors i actuals de reconéixer la nostra llengua pròpia, i la seua personalitat independent. L’únic ent que ha intentat obtindre el reconeiximent (sense cap ajuda institucional) ha segut des de fa temps la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, per mig de la seua Secció de Llengua i Lliterartura. I no se va obtindre per la falta de recolzament de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Des de L’Observatori fem una crida a la AVL per a que deixe de tolerar esta situació i, com a ent estatutari, inicie els tràmits per a que la llengua del nostre poble siga reconeguda internacionalment i estiga en el lloc a on nos mereixem.