Veig que en els libres de text dels meus fills posen quasi sempre “veure”, quan jo sempre he dit “vore”. És incorrecte el verb “vore”?

Marta

Vore és percebre en els ulls l’image que formen en la retina els rajos de llum provinents dels objectes. Completem esta acció en els verps mirar, observar o examinar, entre uns atres, que no tenen exactament el mateix significat que vore.

 

Si consultem la paraula “veure” en el Diccionari General de la Llengua Valenciana, nos diu que és un verp transitiu antic, i nos remet a “vore”, indicant-nos, per tant, que s’ha d’utilisar la forma moderna i no l’arcaica. En efecte, si consultem el Diccionari català-valencià-balear, observem que “vore” és l’única forma viva que es registra actualment en valencià.

 

Si be el verp “veure” era també amprat pels nostres clàssics (igual que variants més arcaiques encara, com “veer” o “veser”), no és manco cert que u dels primers registres escrits de l’infinitiu “vore” se dona en una de les obres més emblemàtiques de la nostra lliteratura: la Rondalla de rondalles de Fra Lluís Galiana, escrita en l’any 1769 (“ham de vore quí pot més”). Se registren unes atres formes de la seua flexió des de ben antic (“aquella que voran”, 1343; “ab qui·s vorà”, 1460; “ara vorem”, 1651…); lo que indica que la forma “vore” existia ya en la llengua oral, si be no fon habitual durant un temps traslladar-la a l’escritura, per una mal entesa ultracorrecció.

 

Utilisaren també de manera generalisada la forma “vore” els millors escritors de la Renaixença valenciana, com Tomàs de Villarroya, Constantí Llombart, Rafael Liern, Teodor Llorente, Vicent Boix o Francesc Palanca Roca, per nomenar-ne només alguns.

 

Aixina, si la forma “vore” és l’única forma viva actual i la trobem documentada des d’époques antigues, no hi ha ningun motiu per a usar unes atres formes arcaiques (“veure, veer, veser”) que fa sigles que desaparegueren de la llengua valenciana.

 

Aixina direm:

 

Nos vorem en la reunió   (i no *Nos veurem)

Vaig a vore a ma mare   (i no *Vaig a veure)

Esta chica està de bon vore   (i no *de bon veure)

Has de fer-te vore en el teatre   (i no *fer-te veure)

Estes ulleres són per a vore de llunt   (i no *per a veure)

Segur que voria millor   (i no *veuria)

En aplegar a casa voran als nets   (i no *veuran)

Voreu quina posta de sol més bonica   (i no *Veureu)

Vore-ho tot des d’una atra perspectiva   (i no *Veure-ho)