¿És correcte dir “permet-me”, “permet-te”, “permet-los”, “permet-ho”, etc.? Me sonen estranyes estes formes. Yo sempre dic “permitix-me”, “permitix-te”, “permitix-los”, “permitix-ho”, etc. A pesar de que la forma “permet”, sense seguir-la de pronom, sí que la gaste, al igual que també gaste “permitix”. Gràcies

Josep

Els verps que se formen en l’afix -ix- se diuen verps incoatius, i ad eix afix, increment incoatiu. Esta caracteristica soles passa en alguns verps del tercer grup (acabats en -ir). Per lo tant, permetre (del segon grup) mai pot ser incoatiu. En este cas es un castellanisme amagat, ya que el verp en castella es permitir, i aixo fa que alguns parlants facen incoatius alguns verps del segon grup que en castella pertanyen al tercer.

Uns atres verps que son del tercer grup i purs, actualment s’estan fent incoatius per neoparlants sobre tot. Els verps purs en valencià son: adormir, afegir, afligir, ajopir, assentir, bollir, brunyir, cloixir, collir, consentir, corregir, cosir, defugir, destenyir, dormir, eixir, encollir, engolir, escopir, fregir, fugir, grunyir, junyir, llegir, mentir, monyir, morir, obrir, oir/oure, omplir, pudir, regir, renyir, rostir, sentir, sobreeixir, teixir, tenyir, tossir, vestir.

Tots estos verps no duen l’increment incoatiu. Per lo tant sera:

• Yo afigc cent grams mes, i no afegixc
• La mestra corrig els examens de la recuperacio, i no corregix
• S’ha habituat a que li ho cusga sa mare, i no cosixca
• Friggam unes creïlles per al pollastre, i no fregim
• Me n’anire en tu quan fuiggues, i no fugixques
• Lliggam mes en valencià, i no llegim