¿Per qué contraem “per el” (pel), “de el” (del) i “a el” (al) pero no ho fem en “per a/ad” (pa/pad) i “per al” (pal)?

Jordi

En la llengua antiga podem trobar per a i pera. En la llengua moderna, trobem tambe la forma pa, pero de forma prou recent:

• “p´a lo que hajes de mantindre…” (Aforismes catalans traduits al valenciá, 1853, p.48)
• “¡Pa confiar en vosatros / es menester tindre agalles!” (Balader, J.: Més fa el vol qu´el que pot, 1871, p.16)
• “se alquilen traches pa máixqueres… elegants y económics” (Semanari El Campaner, nº1, Alacant, 1886, p.4)
• “¡Qué llástima d’ocasió / pa fer la gran gasetilla!” (Thous,M.: ¡Foc en l’era!, a.1900, p.33)
• “¡Tres p´al sac…!” (De Carnistoltes, El Cuento del Dumenche, 24 setembre 1916)
• “no aprofita pa res” (El Tío Cuc, nº 119, Alacant, 1917, p.3)
• “li sobren a vosté dinés p´agarrar un taxi y anar” (Meliá, Felip: Encara queda sol en la torreta, 1931, p.25)

En el Diccionari General de la Llengua Valenciana, la contraccio la dona com a forma vulgar i la remet a per a. El Diccionari Català-Valencià-Balear tambe li dona entrada, dient que es “vulgar i dialectal“, pero la dona com a general en Valencia i menciona la Gramatica de Sanchis Guarner, a on diu que “és millor escriure p’a“.

Degut a que no ha desplaçat completament a la forma per a i que la documentacio es prou recent, normativament se recomana usar la forma per a en registres formals, reservant la forma pa per a quan se vullga representar el llenguage coloquial.