Volia saber si la paraula ensalada es un castellanisme i, si ho es, quina sería la forma patrimonial valenciana.

Jordi

La paraula ensalada es la forma patrimonial i unica en valencià, documentada des de les primeres obres escrites. Alterna en la forma ansalada, deixant constancia tambe que eixa obertura inicial en les paraules que comencen per en- (com en em-, es- o eix-) ya existia en epoca classica. Per posar un eixemple:

• Alta-li’n una | qu·era·veada | sols d’ansalada, | alls e formatge, | molt tart potatge, | carn algun dia. Spill, 1460

Existix una atra paraula en valencià de significat proxim, que es encisam (del llatí *incīsamen, conjunt de trossos, de coses tallades, derivat del llatí incīdĕre, tallar). Esta, es sinonim a ensalada de forma dialectal, pero no de forma general. En unes atres zones es sinonim de lletuga. Antigament tenía el significat d’ensalada d’herbes crues tallades i adobades. L’encisam de capuchins o de totes herbes, ensalada feta pels capuchins mesclant diferents classes d’herbes i adobada en oli, vinagre i sal.

La paraula amanida deriva del verp amanir (del gotic manvjan, preparar), sinonim d’adobar, pero no apareix ni una sola volta en cap de document com a sinonim d’ensalada. Ni tan sols la trobem com a substantiu. No es fins a principis del sigle XX quan veem documentat el verp, i en l’ultim quart d’eixe sigle apareix en alguns texts la paraula amanida com a sinonim d’ensalada. Per tant, se tracta clarament d’una paraula de nova introduccio en el valencià, innecessaria per existir ya la forma patrimonial i unica: ensalada.