Soc valenciaparlant perque es lo que oïa de la meua familia, i per a dir l’equivalent al “con” de castellà, mai oï dir “amb”, diem “en”. Per eixemple, arros en bledes. ¿Quina es la forma correcta? ¿Son valides les dos?

Josep

La forma antiga o clàssica valenciana era ab, un arcaisme que no n’hi ha necessitat de recuperar. L’unica forma viva per a la llengua valenciana es en. Tambe reconegut aixina per Sanchis Guarner, Germà Colón o F. de B. Moll, entre uns atres. L’orige mes provable de la preposicio en aplicada ad estos usos es la propia preposicio llatina IN (vore Lanuza, J. “La preposicio en“. Serie Filologica, nº. 4, RACV, Valencia, 1989). Uns atres autors, en constatar l’existencia en la llengua antiga de variants de ab com ara ap o am, induïdes per fonetica sintactica, proponen l’evolució am > an > en com a orige dels actuals valors de en equivalents als de ab. Siga com siga, la realitat es que en tot el domini llingüistic valencià i per a tots els nivells del llenguage s’utilisa en. Nomes molt localment s’ou en ocasions l’articulacio [an], pero no es exclusiva dels contexts d’instrument o companyia i s’esten als demes usos de la preposicio en.

En quant a la forma amb, com diu el Diccionari Català-Valencià-Balear es una mescla entre la forma classica ab en la forma viva catalana am (equivalent a la forma en valenciana), ya que els parlars catalans articulen una be davant de vocal (am tu / amb ella). Una forma que no apareix en cap moment en la lliteratura clàssica.

Alguns eixemples dels nostres clàssics:

• …diu lo senyor micer Dalmau que decontinent que vinguau en mi, que ell vos ha gran mester (Melchor Miralles. Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnanim. 1435)
• …e volent fogir lo nafrat qui havia fet lo cas, s’encontrà en la spasa (Melchor Miralles. Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnanim. 1435)
• …lo mantell que abrigava, e en la mitat embolicà lo Senyor… (Isabel de Villena. Vita Christi. 1497)
• E lo senyal en que coneixereu aquest excellent Senyor (Isabel de Villena. Vita Christi. 1497)
• Deus Pare envià son Fill a escalfar en amor e caritat, e illuminar a nosaltres en los articles de la fe. (Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410)
• …feu·ho bullyr, e puys en un drap que sia clar colau·ho (Manuel Dieç. Llibre de menescalia. 1424)
• Per al novell e ben acollit oste, […] estava aparellat un apartament de nostra alta posada en gran abundància de moltes e delicades viandes… (J. Roïç de Corella. Història de Jason e Medea. 1460)
• …no resta sino que rompats en un colp e tallets les cordes… (Anònim. Ytàliques Illusions. 1423)
• Mort, en un colp, los tres bens m’a ferits (Ausias March. Poesies. 1539)