¿Per qué diem posar, pero expondre i supondre? ¿Per qué no exposar i suposar? ¡Gracies!

Jaume

El valencià abandonà l’us general del verp pondre pel verp posar, llevat d’algunes excepcions (pondre ous, pondre’s el Sol). En canvi, els demés verps com els que comentes (dispondre, compondre, supondre, respondre, expondre, antepondre,…) evolucionaren abans d’eixe canvi, i evolucionaren des de la forma llatina. Per posar-te alguns eixemples:

• disponĕre > dispondre
  E me dispondre, si mester sera, de entrar en batalla, Joanot Martorell (Tirant lo Blanch)
• exponĕre > expondre
  E en breu expondre vostra excelsa poesia, Roïç de Corella

Més recentment, a partir de la castellanisació i decadència, en l’idea de que parlava mal, alguna gent modificava els verps acabats en -pondre per -posar, fent un palalelisme en el castellà i creent d’esta forma que era un castellanisme. Ad açò en llingüística se li diu ultracorrecció, que és corregir una cosa que és correcta, creent que no ho és.

Per lo tant, les úniques formes valencianes són les acabades en -pondre. L’us de les atres és ben recent i per influència del castellà.