Ahir, dia 2 de març de 2017, nos trobàrem en la notícia d’una nova violació dels drets humans cap a un valenciaparlant que volia amprar la seua llengua.

Segons nos relaten diversos mijos de comunicació, com el diari Información, pareix ser que un veí d’Alfàs del Pi va ser requerit per a un control de la policia nacional en Benidorm quan estava a punt d’arreplegar al seu fill en el colege. Este ciutadà va respondre als agents dirigint-se ad ells en valencià. Front ad este fet, que deuria ser de la més absoluta normalitat, els policies li varen demanar a l’home que s’expressara en castellà, a lo que ell es negà aduint el dret a parlar en la seua llengua. A raïl d’això, el feren baixar del coche, li demanaren la documentació i li realisaren un escorcoll en les mans recolzades en el vehícul, en la presència d’atres pares i chiquets del colege, ademés del seu propi fill.

Des de L’Observatori de la Llengua Valenciana llamentem profundament la situació patida per este valencià, i volem recordar que la nostra llengua és l’oficial des de fa més de trenta anys (com ya ho havia segut fins al sigle díhuit), tal com diu el nostre Estatut en el seu artícul 6: “L’idioma valencià és l’oficial en la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyança del, i en, idioma valencià”. El mateix artícul expressa també clarament que: “Ningú podrà ser discriminat per raó de sa llengua”.Aixina mateix, el punt 2 de l’artícul 3 de la Constitució espanyola afirma que “les demés llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acort en els seus Estatuts”.

De ser certa la notícia en tots els seus extrems, ¿no és hora de que es complixca la llei? Els poders públics, en tots àmbits d’actuació, haurien de velar i facilitar que els ciutadans puguen eixercir els seus drets, i més quan estem parlant de lo més llegítim que n’hi ha: expressar-nos en el nostre propi idioma. No és admissible que un valencià, per voler eixercir els seus drets, es veja tractat com un delinqüent.

Com s’ha dit en unes atres ocasions des de L’Observatori, les administracions públiques presents en el nostre territori haurien de poder atendre-nos sempre en valencià. No cal dir que, per obvi, que com a mínim nos haurien d’atendre als qui volem parlar en valencià sense fer-nos canviar de llengua, encara que la persona que tingam a l’atra banda parle castellà. No cal dir-ho, pero nos tornem a vore obligats a fer-ho.

No passa res per que cada interlocutor parle en un idioma diferent, si s’entenen. No tenim per qué renunciar al nostre dret a parlar en llengua valenciana en el nostre territori. Hui més que mai, en el Dia de la Llengua i Cultura valenciana, tingam present que parlar en valencià, molt més que ser un dret, és una herència immaterial que nos han deixat els nostres antepassats i que l’única forma de protegir-la i conrear-la és fent us d’ella.