Hola, en Facebook he mantingut un chicotet debat sobre la paraula “crida” front a la popular “cridà”.
He fet la següent reflexió en veu alta que voldria que me contestàreu en dos aspectes:
- Que m’aclaríreu si lo que dic és correcte.
- Si la proposta de demanar a l RACV que accepte cridà, com accepta la forma “mascletà”, té sentit.
Jordi
La paraula crida seria la correcta, tal i com diu el diccionari i és sinònim de pregó. Cert és, eixa tendència a convertir-la en fer-la aguda. Pero això no se deu a una evolució del valencià. Les paraules festives com mascletada, plantada, cremada,… les adoptà el castellà escrivint-les mascletà, plantà, cremà,… ya que en castellà eixa lletra de intervocàlica, soles cau de forma dialectal i no de forma general com en valencià. Esta tendència a que totes les paraules festives amprades del valencià foren agudes, dugué a que se fera la paraula crida de la mateixa forma. Pero si te fixes en tot el territori, la paraula crida està viva i no se substituïx per cridada. Per lo tant, cridà no és correcte, ni com a forma d’us general ni com a forma escrita, que en tot cas s’hauria d’escriure cridada, igual que fideuada, mascletada, plantada, cremada, entrada, desfilada,…
Aixina apareix en tots els documents:
Es feta crida per la ciutat per públic corredor ab so de trompeta, Consolat, c. 25
La magestat vostra deu saber com la crida va per la ciutat notificant a tots la partida, Tirant, c. 214