El 15 de juny de 2020 coneguérem que el Tribunal Suprem ha rebujat els recursos presentats per la Generalitat Valenciana i el sindicat STEPV contra la resolució del TSJ entorn al decret d’usos del valencià en l’administració (vore la notícia en La Vanguardia). Lo que ve a ratificar el Tribunal Suprem és que la Generalitat Valenciana no pot comunicar-se a soles en valencià en Catalunya, sino que ha de fer-ho també en castellà. El tribunal interpreta, com no podia ser d’una atra manera, que el català i la llengua valenciana no són lo mateix a efectes llegals.
Des de L’Observatori de la Llengua Valenciana considerem una bona notícia que es ratifique la singularitat i la consideració llegal del nostre idioma. Que la llengua valenciana fruïxca d’inteligibilitat en unes atres llengües del seu diasistema llingüístic no és motiu per a deixar de tindre en conte la seua personalitat i el seu caràcter únic. Dos bessons, per molt que es semblen, són sers diferents, i tenen drets individuals. Tenint en conte els continus atacs a lo llarc del temps contra la categoria i l’entitat del valencià, contra el seu nom i contra el mateix Estatut d’Autonomia de les valencianes i valencians, no deixa de ser una bona notícia lo que deuria de ser la normalitat: que es complixca la llei.
Per un atre costat, no podem deixar de senyalar i de criticar l’actitut incomprensible de la AVL davant d’esta notícia. La reacció en el seu perfil oficial de twitter fon la següent: “La sentència del Tribunal Suprem, amb tots els respectes, constituïx un greu atac a la nostra llengua. Que la relació institucional entre territoris que gaudixen d’una llengua compartida haja de fer-se obligatòriament en castellà és un desficaci inadmissible” (sic). Lo que resulta de tot punt inadmissible és que un ent que va ser creat per a salvaguardar la singularitat, el nom i entitat de la llengua valenciana, per a fer complir el nostre Estatut i velar pel nostre idioma, se manifeste en contra d’una sentència que precisament reconeix i blinda llegalment el nom i l’entitat del valencià. D’esta manera, la AVL se posiciona en contra de les obligacions que li marca la seua pròpia llei de creació.
Lo llògic i desijable, en una situació normal, seria que esta sentència fora motiu d’alegria per als valencians i les valencianes i per a les nostres institucions, escomençant per la AVL, que deu la seua existència precisament a la necessitat de cuidar de la llengua valenciana com a modalitat idiomàtica diferenciada, i això és lo que ha fet el Tribunal Suprem: ratificar la seua singularitat.
«Des de L’Observatori volem manifestar que anhelem el dia en el que a nivell administratiu pogam comunicar-nos en tot lo món utilisant el valencià, i per supost també continuar fent-ho en les comunitats que tenen llengües que pertanyen a la mateixa família o diasistema llingüístic i en les que podem fruir de comprensió mútua. Fer-ho en alegria, i en garanties de que es respecta la nostra llei i la nostra personalitat».
Pero no, tot lo contrari. Bramen perque el TS ha constatat que l’interpretació político-ideològica que es va voler nomenar “domini llingüístic” no té cap de soport llegal i no pot estar per damunt de la realitat jurídica, que és lo que diu l’Estatut en el seu artícul sext. Per sòrt, la falta d’autoestima de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (valenciana, volem supondre) no és extensiva als valencians i valencianes. Des de L’Observatori volem manifestar que anhelem el dia en el que a nivell administratiu pogam comunicar-nos en tot lo món utilisant el valencià, i per supost també continuar fent-ho en les comunitats que tenen llengües que pertanyen a la mateixa família o diasistema llingüístic i en les que podem fruir de comprensió mútua. Fer-ho en alegria, i en garanties de que es respecta la nostra llei i la nostra personalitat.
No devem deixar de comentar que a partir d’esta notícia, en un programa de la ràdio pública valenciana nomenat “Pròxima parada”, s’han dit falsetats tals com que el Tribunal Suprem ha prohibit que el govern valencià se dirigixca al govern català en valencià (quan, com havem senyalat al principi, lo que ha fet és demanar que no ho faça a soles en valencià, sino també en castellà). En el citat programa també s’ha dit que l’estatut valencià parla de “llengua compartida”, lo qual és directament fals. Dit programa va afegir que el Tribunal Constitucional reconegué “l’unitat de la llengua”, lo qual també és fals, perque lo que el TC va fer és reconéixer la llibertat de càtedra de les Universitats i els seus membres per a opinar en el seu àmbit intern lo que estimaren convenient. Ademés se tildà en eixe programa com a “falta de respecte” que institucions o ents oficials donen a triar als usuaris entre valencià i català quan estos se dirigixen ad ells (vore el vídeo del programa en Twitter). Nos pareix inconcebible que reconéixer la nostra personalitat idiomàtica i posar la nostra llengua al mateix nivell que els demés idiomes oficials se califique per la periodista com una falta de respecte cap als valencians, en lloc de com lo que és: un reconeiximent de la nostra pròpia personalitat idiomàtica.
Des de L’Observatori pensem que és molt greu el fet de que s’estiguen balafiant diners públics per a propagar falsetats i fer discursos que menyspreen la nostra personalitat com a poble, atacant la nostra consciència sociollingüística majoritària i històrica, i danyant d’una manera irreparable la nostra llengua.