Una normalisació que va «espayet»
2017-05-27
0

Encara no hem arribat al 21 de juny, dia en el que començarà oficialment l’estiu (a les 6:24 horari peninsular, per als curiosos), pero ya tenim dos bones mostres de l’imminència de la nova estació: les altes temperatures que nos acompanyen intermitentment des de fa un parell de semanes, i l’elecció tàcita del tema “Despacito”, de Luis Fonsi, com la cançó de l’estiu. En la novetat respecte al segon punt, enguany, de poder fruir-la (perque és un goig) en la seua versió en valencià.

Diversos mijos de comunicació, entre ells Levante-EMV o Diari de Girona, s’han fet resò del fenomen viral que ha supost la publicació en Facebook de la versió de la cançó de Fonsi realisada per Carol Palmero. Este fet nos dona una nova ocasió per a reflexionar sobre la normalitat (o no) en l’us del valencià, esta volta des d’una perspectiva més amable de lo que estem acostumats en L’Observatori.

Si llegim els diversos comentaris en el vídeo publicat, crida l’atenció que moltes persones diuen preferir la versió en valencià front a la peça original. Deixant a banda l’efecte “novetat”, és llògic que un valenciaparlant conecte millor en una composició en la seua llengua, i més si s’utilisa un model pròxim a la llengua viva com és el cas. Sí, la llengua valenciana és graciosa, dolça i agradable, pero no per se (encara que Cervantes, castellaparlant, opinara aixina) sino perque és la nostra, la que ha subsistit a sigles d’adversitats, passant de mares a fills, evolucionant i adaptant-se al terreny fins a arribar als nostres dies en la seua forma actual.

La resposta dels usuaris de les rets socials ha segut considerable. L’èxit del tema original, aixina com les múltiples versions o paròdies que li han seguit, hauran segut clarament part dels motius; pero en este cas s’afig la peculiaritat de tractar-se de la traducció a una llengua que no pot competir en la producció en castellà, ni en cantitat, mercat ni impacte mediàtic. Si tota esta història té un punt d’amargor, eixe és que la producció musical en valencià és tan escassa, o té tan poca notorietat, que una cançó en Internet interpretada en valencià és notícia, quan hauria de ser la normalitat.

Possiblement no siga massa realiste esperar un hit estiuenc valencià a curt determini, i tampoc cal aspirar a tant. Pero sí animem a compositors, lletristes, músics i cantants valencians a que produïxquen música en valencià. Tradicional o moderna; original o versions (contemplant, per supost, la possibilitat de musicar als nostres poetes); per a chiquets, jóvens o adults… Fem possible que part de la banda sonora de les nostres vides quotidianes siga en valencià.

Tornant al vídeo de “Espayet”, per a concloure, tant la traducció com l’interpretació són un regal per als oïts, un reencontre en eixa llengua valenciana natural que tant costa d’escoltar en els mijos de comunicació valencians (només quan un periodiste o convidat “baixen la guàrdia”). Per això des de L’Observatori volem agrair a Carol la decisió, potser inconscient o no prou meditada, de compartir en tot lo món un magnífic eixemple de normalisació del valencià i, sobre tot, un trosset d’ella. Gràcies, Carol.