El passat dimecres dia 12 de juliol se va viure un atre episodi de despreci públic cap a la llengua valenciana. El succés va tindre lloc en el ple que celebrava l’Ajuntament de Bellreguart, conegut poble de la nostra comarca de La Safor.

Segons han relatat diversos mijos de comunicació com Levante-EMV, la polèmica esclatà quan un grup de estiuejadors procedents de Madrit demanaren als regidors que s’expressaren en castellà perque “no estaven entenent res”. El Secretari municipal explicà que els regidors estaven en el seu dret d’amprar el valencià. Fet este aclariment, els representants dels distints grups continuaren expressant-se en valencià, exceptuant el del Partit Popular, que decidí continuar en castellà per “respecte als assistents forasters”.

A partir d’eixe punt el ple es desenrollà en normalitat, pero el conflicte tornà a sorgir en la tanda oberta de preguntes, quan els estiuejadors tornaren a reclamar que es deuria d’utilisar el castellà per a dirigir-se ad ells i que d’eixa manera es “demostrava l’educació”, rematant en un “estem en Espanya”. Davant d’estes paraules, l’alcalde Joan Marco explicà que l’Ajuntament té des de 1992 un reglament que determina que el valencià es la llengua d’us preferent en l’administració local. També va senyalar que l’Estatut i la Constitució els amparen, i que quan s’havien dirigit als estiuejadors “hem fet servir la seua llengua. Tots hem canviat a la seua llengua per a que nos entenguen. Yo no entenc que es considere un acte de mala educació fer servir la llengua pròpia”.

Davant d’estos fets, des de L’Observatori de la Llengua Valenciana llamentem els menyspreu cap a la nostra llengua per part d’estos visitants. Provablement les persones que nos acusen d’estar actuant en falta de respecte, o demostrant mala educació per amprar el nostre idioma, no són conscients de que el valencià és la llengua oficial de la Comunitat Valenciana segons el nostre Estatut d’Autonomia (artícul 6.1). I que com “estem en Espanya”, la Constitució reconeix la riquea que suponen les distintes modalitats llingüístiques i determina que han de ser objecte d’especial respecte i protecció (artícul 3.3).

Pero no hauria de ser necessari acodir a la llegalitat: per sentit comú, quan anem a un lloc lo natural és que intentem adaptar-nos als seus usos i costums. I més quan qualsevol persona castellaparlant pot entendre en molt poc d’esforç el valencià (igual que el gallec, per eixemple), si té un poc d’interés. Segur que qualsevol valenciaparlant estarà dispost a traduir-li una frase al castellà si no ha entés alguna cosa.

El poble valencià ha segut i és un poble obert, respectuós i acollidor, pero per ad això no cal renunciar als nostres drets. El valencià és una llengua minorisada, un patrimoni en perill que no només és dels valencians sino de tot el món. La nostra terra és molt més que plaja, gastronomia i festes: també és la nostra llengua. Vindre a visitar-nos i tancar les portes a la nostra llengua és, no només una falta de voluntat d’integració, sino la pèrdua d’una oportunitat immillorable de conéixer la primera llengua peninsular en tindre un Sigle d’Or lliterari, una llengua que escritors com Cervantes varen elogiar.

Des de L’Observatori convidem a tots els estiuejadors que compartixen uns dies en nosatros, tant els espanyols com els estrangers, a que incloguen en el seu “pack turístic” una visita a la nostra Llengua Valenciana.