“En la nostra mar mediterrànea”. Roiç de Corella¹.
“Aquesta mar appelada mediterrànea”. Francesc Eiximenis².

Es tracta d’una terminació clàssica i etimològica, del sufix llatí -ĕu, -ĕum, si be en la llengua antiga i moderna pot presentar alguna vacilació la terminació -eu, -ea, -eus, -ees, (-eu/-eo, -eus/-eos), com arreplega el Diccionari Alcover³ que utilisem com a diccionari històric o d’autoritats:

Alcover dona entrada a les formes en la terminació -eu, -ea, -eus, -ees, o la variant -eo, -eos, les documenta en la llengua clàssica i les remet o no a -i, -ia, -is, -ies.

• ÀUREU, adj. V. AURI. Del llatí aurĕum.
• AÈREO, m. adj. V. AERI. Del llatí aerĕus.
• ALBUGÍNEO, -ÍNEA, adj. Nom que…..Del llatí albugine + –ĕum.
• CÒRNEA, o CÒRNIA, f, Membrana…..Documenta còrnea en 1491 i 1492. Del llatí cŏrnĕa, femení de cŏrneus.
• ACÚLEO, m. ant. Màquina de tortura…. Documentada en 1492. Del llatí acŭlĕus, `agulló`.
• CORPÒREO, -EA, adj.: V. CORPORI. Dona entrada a la terminació -i, -ia, -is, -ies, pero dona entre paréntesis les formes clàssiques, que ell califaca d’antigues, en -eu, -ea, -eus, -ees i/o les documenta, en la majoria dels casos és l’única documentació que troba.
• AURI, adj. (ant. àureu, àurea)…..Documenta àureu, àurea en 1464, 1494 i en Jacint Verdaguer. Del llatí aurĕum.
• CICLOPI, adj. Propi de… Documenta ciclòpea en Jacint Verdaguer. Del llatí cyclōpĕus.
• CIRCUMCUTANI, adj. ant. Documenta circumcutànea en 1492. Del llatí circum i cŭtanĕum.
• CONTERRANI, adj. Natural de…..Documenta conterràneu en Comte d’Urgell, ap. Aguiló Dicc. Del llatí conterranĕum.
• CORPORI, adj. corporal…..Documenta corpòrea en 1491 i 1498. del llatí corporĕum.
• CUTANI, adj. Propi del…..Documenta cutàneas en 1491. Del llatí cutanĕus.

A voltes remet les formes en ia-, -is, -ies, a les formes en -eu, -ea, -eus, -ees.

• CÒRNIA, f.: V. CÒRNEA.

En alguns casos les terminacions llatines –ium, -idu, -siu donen -eu per la gran influència en época clàssica de la terminació -eu, -ea, -eus, -ees, com fa vore Alcover:

• ÀRREU, ÀRREA, adj. ant. Astringent…Documentada en Arnau de Vilanova. Del llatí aridu, sec.
• CÓBEU, -EA, adj. ant. Cobejós…Documentada en Ramon Llull, en el Curial i obres del s. XV.. del llatí cupidu.
• CRÀNEUS, documentada en 1492 o CRÀNEUM, documentada en el s. XIV i 1492. Del llatí cranium. El propi Alcover en definir ACÚSTIC utilisa un derivat d’esta forma: “…nervi craneal que transmet….”.
• ELISEU, ant. Camps Eliseus….Documentada en Roiç de Corella. Del llatí Elysiu.

La terminació -i, -ia, -is, -ies, ve de formes llatines com calcarius, que dona en algun moment calcari, o cranium, que dona crani, pero no poden fer-se estensives a les formes procedents del llatí –ĕus o –ĕum, cosa que segurament es feu modernament davant de la variant -eo, -eos, per a evitar la confluència en el castellà, en conte de recuperar les atres formes clàssiques i etimològiques -eu, -ea, -eus, -ees, existents en valencià i unes atres parts del diasistema. Per açò es detecten algunes vacilacions en algunes obres lexicogràfiques valencianes, que no deixen de documentar la terminació -eu/-eo, -ea, -eus/-eos, -ees, com Escrig-Llombart que du corpori, -ia, -eo, -ea, Martí Gadea que du aeri i la remet a aèreo, ea o Fullana que du Mediterrani, pero àureu.

La terminació -i, -ia, -is, -ies, en valencià és artificiosa perque en el parlar genuí s’han conservat preferentment les formes -eo/-eu, -ea,  eos/  eus, -ees.

Existixen en la llengua terminacions paregudes tòniques com cireneu, conopeu, europeu, corbeu, caldeu, batoïdeus.

Dins del nostre diasistema llingüístic existix esta terminació tònica en occità, a on segons Alibert⁴: “En principi, los adjectius fan lor femenin en apondent una a al masculin…27. D’autres en -e o en -èu càmbian e o u en a: ….cretacèu, cretacèa; gelinacèu, galinacèa; contemporanèu, contemporanèa; idonèu, idonèa…”

Conclusions:

1. Les formes -eu/-eo, -ea, -eu/-eos, -ees, no són castellanisme, són classiques, etimològiques i vives en valencià. En forma tònica són també les pròpies de l’occità.
2. Les formes -i, -ia, -is, -ies, no solien ser les utilisades en la llengua clàssica i hui són inexistent en la parla valenciana genuïna.
3. Se recomana l’us exlusiu de les terminacions etimològiques, clàssiques, lliteràries i vives -eu, -ea, -eus, -ees, i abandonar la variant -eo, -eos.

1 Roiç de Corella, J. Obres de J. Roiç de Corella. Publicades per Miquel i Planas. Barcelona 1913.
2 Eiximènis, F. Tractat de Regiment dels Princeps e de Comunitats. Per Antoni Bulbena. Barcelona 1904.
3 Alcover. A. Mª. Diccionari català-valencià-balear. Ed . Moll. Palma de Mallorca 1985.
4 Alibert, L. Gramatica occitana. Ed. Centre d’Estudis Occitans. Montpelhièr 1976. pàg. 53.