Existix una ultracorrecció en valencià que hem de tindre clara per a poder fer un bon us de les paraules patrimonials valencianes. Les dos paraules en qüestió són trobada [tɾoβá] i encontre [aŋkɔ́ntɾe].

La primera (trobada), s’usa per a l’acte i efecte de trobar. Com a sinònim, el Diccionari General de la Llengua Valenciana (DGLV) de la RACV nos dona troballa. En canvi, provablement creent que encontre se tracta d’un castellanisme, moltes associacions i persones han vingut usant esta paraula per a substituir a la paraula patrimonial. Esta ultracorrecció l’arreplega el DGLV a on remet a “reunió, encontre de persones”. Per a no quedar-nos exclusivament en lo que diu este diccionari, podem consultar els demés. Per eixemple en el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’AVL, dona la següent entrada:

1. f. Acció de trobar.
2. f. Reunió de persones amb interessos comuns, especialment amb vista a dialogar o a fer alguna celebració. Una trobada de jóvens.

En ell s’arreplega esta ultracorrecció, donant-la per vàlida, cosa que no fa el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), a on fa una clara distinció del seu us.

f. Acció de trobar; cast. encuentro, hallazgo. La trobada, ocorreguda a l’hort del convent, fou precedida de lluminàries, Vidal Mirall 67.

No inclou la definició, ni documentalment s’aporta cap de referència, de la paraula trobada en el significat que té encontre en llengua valenciana.

Afegir que Carles Ros en el seu Diccionario valenciano-castellano (1764) només du trobadura i no aixina trobada ni troballa. Escrig en el seu Diccionario valenciano-castellano (1851) du tròbo [sic] i trobadures, pero no trobada ni tampoc troballa. Fullana en el seu conegut diccionari de 1921 du tròba [sic], trobadures i troballa, pero no trobada. En cap d’estos tres diccionaris valencians apareix el terme trobada, ni en un significat ni en l’atre. Per lo que fa a troballa, no es un terme documentat en la lliteratura valenciana antiga, i simplement la podem trobar en el diccionari del filòlec Fullana i lliteratura moderna.

En quant a la segona (encontre), per al DGLV i l’us general dels parlants el seu significat és “acció i efecte d’encontrar o encontrar-se” i els seus significats per extensió. A on encontrar té el significat de:

(Del llatí in contra, contra.)
v. tr. Topetar o entropeçar una cosa en una atra que li impedix alvançar o moure’s: El carro se parà en encontrar un mur. // Vore o topetar una persona o cosa en una atra que li ix al davant: La meua veïna encontrà ahir a una antiga amiga. // refl. Ajuntar-se en un mateix lloc dos o més persones o coses: Nos encontrarem demà a la mateixa hora. / Per ext. Aparéixer situat en un lloc determinat: Les Illes Balears s’encontren en la Mediterrànea. // fig. Coincidir dos coses en una mateixa forma: El desposar en el reposar mai s’encontren. // tr. Trobar o vore a una persona en un estat o situació determinada: Encontrà a sa mare caiguda en terra. // refl. Estar una persona o cosa en un estat o situació concreta: Maria s’encontra embarassada. // tr. Jujar, valorar d’una manera determinada a una persona, assunt o cosa: No encontre be que la gent no se cuide. // tr. Aplegar a descobrir o trobar lo que se buscava: L’arquitecte encontrà els plans perduts. // refl. Topetar-se dos persones o coses que es mouen en direcció contrària: S’encontraren en girar el cantó. // Discordar les idees, opinions, parers: Opinions encontrades. // tr. o refl. Acometre, anar de manera hostil a topetar-se en algú: Els eixèrcits s’encontraren cara a cara. // ant. Atacar.

Definició que també arreplega el DNV, encara que no de forma tan extensa.

1. v. tr. Topar una persona o una cosa que es mou (amb una altra que li impedix seguir el moviment). Va encontrar un embós en la carretera quan anava a treballar.
2. v. tr. Topar una persona o una cosa que camina (amb una altra que li ix al pas) per casualitat. La vaig encontrar pel carrer.
3. v. pron. Topar l’una contra l’altra, dos persones o dos coses, especialment de manera hostil. Els dos combatents s’encontraren al mig del camp de batalla.
4. v. tr. i pron. [col·loq.] Trobar¹ 1, 6, 8 i 11.

Molt més estés que en el DNV és l’entrada que li dedica el DCVB a on dona documentació de la paraula.

• Se mes en cami per exir-los a carrera; e per ses hores foren al encontre, Pere Pasqual, Obres, i
• L’hom qui tostemps s’es combatut ab les adversitats… no es mal al mon a qui faça loch, ans li ve al encontre, Canals Prov. 93
• Si lo cors precios de Jesucrist va per la vila e tu vens al encontre…, deus-te agenollar, Sermons SVF, i, 85
• Ixqueren al encontre al mirar de Leander los ulls de la graciosa donzella, Corella Obres 95
• Valéncia a vostre encontre tota joyosa avansa, Llorente Versos, i, 81
• Hauem trobat mort primerament lo duch de Maçedonia de encontre de lança que fon passat de una part a l’altra, Tirant, c. 144.
• E, quant se veu esser prop de l’encontre, per gran paor fug, Auzias March, xcviii

Destacar també que la pronunciació que aporta este diccionari per al valencià és [aŋkɔ́ntɾe], en l’obertura de la lletra e, com se pronuncia de forma general en valencià [aŋkóntɾe], per lo que resulta curiós que el DNV no transcriga la fonètica valenciana, ya que eixa és la seua funció, i que done com a fonètica de la paraula [eŋkóntɾe], estranya per als valencians.

Per lo tant, en tot lo expost adés, per l’us que se li ha vingut donant a les dos paraules des de temps clàssics, la paraula idònea per a una reunió de persones o animals en un mateix lloc seria encontre i no trobada. Lo que nos recorda que abans de corregir-nos una paraula, hem de comprovar si realment és necessari.

Com a colofó, agrair al filòlec Manolo Gimeno l’assessorament a l’hora de documentar i argumentar l’artícul.