¿Quina és la forma correcta en valencià, “omplir” o “plenar”?

En ocasions tenim dubtes sobre si usar “omplir” o “plenar” per a referir-nos a l’acció de “ocupar la capacitat total d’una cosa”.

 

La realitat és que l’única forma usada en valencià tradicional és “omplir”, des dels primers testimonis escrits del nostre idioma fins a l’actualitat. El gastem en el sentit indicat, i també en el de “asseciar-se, satisfer les ganes de menjar o beure”; o inclús en el sentit figurat de satisfer els desijos o les aspiracions d’algú. Tenim també com a derivat “reomplir”, en el sentit de “posar les senyes en un imprés”.

 

Per contra, “plenar” és una creació recent que usen alguns parlants per calc del castellà “llenar” a partir de l’adjectiu “ple”, o be per influència del català “emplenar” (forma esta última que, d’acort en el Diccionari català-valencià-balear, tampoc és valenciana, puix és només pròpia d’algunes zones de Catalunya oriental). Siga com siga, “plenar” és una forma estranya al valencià, que devem evitar.

 

Hem d’utilisar, per tant, l’únic verp genuïnament valencià, que és “omplir” i els seus derivats. “Ple” a soles el gastem com a adjectiu:

 

He omplit la botella. Si la mires be, la voràs plena. (i no *He plenat)

L’autobús està ple. En la parada d’El Corte Inglés s’ha omplit moltíssim. (i no *s’ha plenat)

Omplirem els carrers de Castelló al crit de “¡Magdalena, festa plena!” (i no *Plenarem)

Ya m’he omplit. No puc menjar ni una cullerada més. (i no *m’he plenat)

Òmpliga / Reòmpliga el formulari per a poder solicitar les ajudes. (i no *Plene, *Replene ni *Emplene)

¿T’òmplic el got d’aigua? (i no *Te plene)

M’ompli de satisfacció haver guanyat este premi. (i no *Me plena)

Els chiquets s’òmplin de fanc quan juguen ahí. (i no *se plenen)

 

Recordem també que per a l’acció de “omplir de carn o ingredients comestibles” usem el verp farcir (que té la variant local facir): 

 

Hui faré pollastre farcit, està boníssim.

Ara farcirem els pasticets de moniato.