Sempre he dit mensage, pero en pocs d’escrits veig esta forma. ¿És un castellanisme?

Albert

La forma antiga i etimològica és message, a on la primera -e- és el resultat etimològic i normal de la i breu llatina; de fet en castellà antic era message o mesaje, en francés i occità és message, en italià messagio i en portugués mensagem. Ya en llatí vulgar era messu la forma que prenia el participi clàssic mǐssus, enviat, que donà un derivat *missatĭcu i d’ací el nostre primer messatge i messatger, documentat en els Furs del Regne de Valéncia i en Jaume I Crònica. Posteriorment aparegué la forma mensage i mensager, documentada en obres clàssiques com el Espill de Jaume Roig i unes atres obres, en una -n- epentètica que apareix en valencià molt a sovint i des de ben antic, com ara en llonja, rellonge, estrínjol, llangosta… La forma antiga missatge en -i- es deu a un tancament vulgar de -e- en -i- i a l’influència del llatí clàssic mǐssus, enviat, que pesava sobre els escritors clàssics, els quals només en alguna ocasió escriuen les formes patrimonials mensage o mensager.