¿Hi ha alguna diferència entre els verps estimar – voler – amar, o són sinònims?

Encara que, per influències externes, s’està estenent un us no valencià de gastar el verp estimar en un sentit anàlec al de voler o amar, cada u d’estos tres verps té un significat diferent.

En efecte, si consultem el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la RACV, veem que estan perfectament diferenciats:

Estimar:
– Calcular el valor o preu d’una cosa. / Determinar per càlcul el número, extensió, importància… d’una cosa: S’estimen en huitanta les persones afectades per la malaltia.
– Jujar, creure una cosa de determinada manera: Els monitors estimaren que era un bon lloc d’acampada.
– Tindre apreci, afecte i bona opinió d’algú o d’alguna cosa: M’estime ma casa i vaig a rehabilitar-la.
– Estimar més, preferir: M’estime més fer açò que allò.

Voler: entre atres accepcions:
– Sentir amor, amar ad algú: Els nóvios se volen. La mare sempre vol a son fill. Te vullc molt, amor meu.
– Tindre afecte ad algú: Yo vullc molt als meus amics.

Amar:
– Tindre amor a una persona o cosa: Ame a la meua parella.

Aixina, en llengua valenciana, estimar no és sinònim de voler o amar, puix els dos últims, en major o menor mida, impliquen amor (o siga: “sentiment intens que mou a les persones a desijar i procurar el be d’una atra persona, colectiu o cosa”), mentres que estimar a soles implica apreci, valoració o bona consideració.

Açò nos ho confirma el Diccionari Català-Valencià-Balear, que per a estimar registra l’accepció equivalent a amar només en el català occidental i oriental i en el balear, pero no la registra en el valencià.

D’esta manera, un valencià diferencia perfectament “t’estime” (o siga, “te tinc en apreci o bona consideració”) i “te vullc” (açò és “senc amor per tu, o un afecte molt intens”). Per tant, no deu usar-se estimar a on en valencià sempre gastem voler o amar.

Esta diferenciació que realisa la llengua valenciana, ademés, se correspon en l’us dels nostres clàssics:

– “¡O, Senyor! fes me gracia que yo sapia lo que es de saber, e que ame lo que es d amar, e loar lo que a tu plau, hi estimar lo que deu esser estimat, e menysprear lo que als teus ulls sutzeu e vil se manifesta” Tomàs de Kempis i Miquel Pérez. La imitació de Jesucrist. 1482.

– “A Iesús seguien anant li darrere / Simó y el dexeble de tots més volgut / lo qual trist defora dexa sols a Pere / y entra dins la casa pregant lo s’espere / puix era del bisbe sols ell conegut”. Bernat Fenollar i Pere Martines. Lo Passi en cobles. 1493.

– “Lo fi de l’amor és ésser volguda ensemps ab los medis dels goigs y plahers”. Bernat Fenollar. Lo procés de les olives. 1497.

– “De mi sou vós més volguda / que no tot l’or ni tresor”. Flor d’enamorats. Joan Timoneda. 1562.

Aixina, tal com feren els nostres clàssics i com fem els valenciaparlants actuals, devem seguir usant estos verps com sempre ho havem fet:

– Estimem: el càlcul o el preu aproximat d’una cosa, el número aproximat d’objectes, o expressem la bona consideració o valoració per una persona, colectiu o cosa.

– Volem o Amem: quan expressem un sentiment d’amor o afecte molt intens cap a una persona, colectiu o cosa.