Hola, enhorabona per vostre treball. El meu dubte es la paraula “sentar-se”. Encara que esta s’utilisa aixina, vullc saber si tambe es pot utilisar “seure’s”. No tinc clar este verp. Gracies

Vicent

Les dos paraules han existit en valencià. La paraula assentar/sentar te el seu etim en el llati sedentāre. La paraula seure prové del llati sĕdēre, encara que esta ultima ha desaparegut del valencià.

En el significat que dius tu (“reposar les anques sobre una superficie“) la forma actual i classica ha segut assentar, i aixina se veu en els documents classics i en expressions i refranys tradicionals:

• Lo delit d’om en l’entendre s’assenta (Ausias March)
• Qui té el cul llogat, no s’assenta quan vol (refrany popular)
• Qui s’assenta en pedra, dos voltes s’alegra (refrany popular)
• Qui s’assenta en pedra i treballa, no medra (refrany popular)
• Assentar-se en lo mig armut (quebrar en un comerç o no complir la paraula donada)
• Assentar-se en cadireta (descobrir l’engany d’algu)

La forma arcaica seure s’usava en el significat de “estar assentat“, com ho veem en alguns eixemples dels classics:

• Ella no es digna de seure ab mi en un banch (Somni III)
• Muda de viure, | dexa lo siure | tan ocios (Spill 12402)

Inclus, en el Diccionari Català-Valencià-Balear, diu clarament: “En valencià i en una part del català occidental s’ha perdut el verb seure, substituït per estar sentat.“