En un món cada volta més global i més conectat, com en el que vivim, conéixer uns atres idiomes és una font de riquea molt important, tant de cara al desenroll personal com professional de les persones. Una de les barreres que més costa de trencar és la de l’expressió oral, ya que parlar en una llengua que no és la nativa pot crear inseguritat, sobre tot en un principi. En este punt, tenen un paper molt important els escoltants, els que sí que dominen la llengua (o per lo manco creuen fer-ho). Donar seguritat al que intenta acostar-se a una cultura per mig de l’idioma és un acte de generositat, tant cap a la persona que ho fa com cap a la cultura mateixa.
Segons han informat mijos de comunicació com eldiario.es i Levante EMV, ahir dimecres 18 de giner, durant el debat al voltant de la Llei de Peixca en les Corts Valencianes, es donà la situació de que, mentres estava en l’us de la paraula la diputada Graciela Ferrer, de la Coalició Compromís, el diputat del Partir Popular Fernando Pastor li va comentar de manera privada a una companyona de partit que “si parlara castellà, no es faria tant d’embolic”. Segons els mateixos mijos, el comentari va ser escoltat per diputats d’uns atres partits que més tart ho feren públic.
En este cas, es dona la circumstància de que la diputada Graciela Ferrer és naixcuda en Argentina, país en el qual va viure fins als dèsset anys. Des de L’Observatori de la Llengua Valenciana volem recordar que són moltes les persones que no tenen com a llengua materna la valenciana i que tenen voluntat de conéixer la nostra cultura i participar del nostre idioma. La millor manera d’ajudar-los i de fer un bon us de la llengua oficial de la nostra Comunitat és tindre una actitut oberta com a interlocutors, valorant positivament el fet de que les persones s’expressen en la nostra llengua, i fent que senten que ho poden fer en llibertat i en seguritat.
Comentaris com el del diputat Fernando Pastor reflectixen una manera d’actuar que no contribuïx a que es normalise i es difonga l’us de la llengua valenciana en tots els nivells de la societat, i per part de totes les persones. No està de més recordar lo que diu el punt 2 de l’artícul 6 del nostre Estatut d’Autonomia al voltant de l’us del valencià: L’idioma valencià és l’oficial en la Comunitat Valenciana. Tots tenen dret a conéixer-lo i a usar-lo. Pero tant o més important que el compliment de la llegalitat és que una persona que té la voluntat, i fa l’esforç, d’acostar-se a la nostra llengua, es veja recompensada en la nostra gratitut i el nostre reconeiximent.
Des de L’Observatori volem dir-vos a tots els migrants que useu la llengua valenciana: Gràcies enormement per la vostra força de voluntat, de tot cor.