La normativa de la AVL no condena l’us de la locució adverbial a soles, si be dona com a vàlida, junt a les usuals només i solament, la forma sols, hui arcaica en valencià. No obstant, la forma a soles no sol utilisar-se entre els seguidors d’esta normativa, que usen de manera abusiva la forma només i també l’arcaica sols. Existix una forta tendència injustificada a considerar la locució a soles poc recomanable, tant si actua com a adverbi com quan és adjectiva, segurament perque no s’utilisa en Catalunya, de manera que és ben difícil trobar-la escrita, a pesar de ser molt utilisada en valencià des dels nostres clàssics fins a hui com vorem. El resultat d’esta “mania” sense justificació llingüística és un empobriment del llenguage, un us reiteratiu de la forma només (que també existix en el castellà d’Amèrica nomás) i la possible pèrdua d’una forma valenciana genuïna.

Vejam qué diu el Diccionari General de la Llengua Valenciana si busquem la forma soles.

“(Del llatí sōlus.) Paraula que forma part de l’expressió a soles, loc. adv. o simplement soles. adj. Sol, sense companyia: Estic a soles en casa, no hi ha ningú més. // adv. Només, sense una cosa o acompanyament: Arròs a soles sense res més i bollit és lo que puc menjar. // adv. Únicament: A soles puc dir-te que no ho sé.”

Si acodim a les observacions que aporta el Diccionari trobem alguns eixemples clàssics de l’us d’esta forma, si be a soles és una mostra, puix els eixemples que trobem en els nostres clàssics són abundants:

observ. És una forma clàssica i estesa en tot el valencià. Vejam uns eixemples:

• “…si alguna formiga porte alguna carrega, e ella a soles no la pot portar, ve l’altra e ajudeli” Sant Vicent Ferrer. Sermons V. any 1410.
• “…me so encontrat ab tantes coses dignes de ser sabudes que·m par faria gran peccat en retenirlesme per a mi a soles sens comunicar-les als desijosos de saber antiquitats”. Pere Antoni Beuter. Primera part de l’història de Valéncia. Any 1456.
• “com molt l’amas, /sola portas /en sa bandera,/ peno, senyera, /altres senyals;/ armes real/ soles pintades, /no gens mesclades /ab lo passat” i “Lo desplaer / fon meu a soles:/ trobi violes / en lo meu ort / he morritort, /donzell ab malva”. Jaume Roig. Spill. Any 1460.
• “E la filla del rey, trobantse ab ell a soles, li dix semblants paraules” Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. any 1490.
• “ …car soles les vostres nafres e blavures basten a guarir les cruels malalties sues”. Sor Isabel de Villena. Vita Christi. any 1497.”

Voro López
Llicenciat en Filologia