Sol abusar-se de la forma utilisar quan en realitat se tracta d’un verp nou construït sobre útil que no té ninguna tradició clàssica. Esta forma està desplaçant a les formes patrimonials i clàssiques usar i amprar; també el verp gastar té una accepció sinònima a les formes anteriors. Vejam com el Diccionari General de la Llengua Valenciana definix estes formes i l’observció que fa:

Usar. v. tr. Fer us, amprar, utilisar o gastar una cosa per a algun fi.
Observació: Se tracta d’una forma clàssica, substituïda modernament per alguns de manera sistemàtica per la nova forma utilisar, la qual significa usar de manera útil.

Amprar. v. tr. Utilisar, usar una cosa: Hem amprat pintura roja per a pintar la porta. En moltes localitats amprar és tant deixar una cosa prestada com prendre una cosa prestada; no obstant, en molts llocs se diu només amprar quan se deixa prestat.

Gastar. v. tr. Usar, utilisar, amprar: Gastava seda per a fer els volants del vestit.

Utilisar. v. tr. Usar, amprar, gastar, manejar d’una manera útil.

Les quatre formes són sinònimes i no hi ha motiu per a marginar aquelles que són clàssiques “usar, amprar, gastar” per a fer un us exclusiu de la nova forma “utilisar”. L’us de totes elles és recomanable i supon una riquea lèxica del valencià digna de potenciar-se.

No cal dir que la locució fer servir, que en català significa usar, amprar, gastar, utilisar, no és ni ha segut valenciana.

Voro López
Llicenciat en filologia