¿Xàtiva pronunciat “shàtiva” o “chàtiva”? M’agradaria saber cóm distingir entre els dos sòns en estes i atres paraules que se confon també. Moltes gràcies

Davit

Esta confusio en la representacio del fonema [ʧ] no se dona a nivell ortografic, ya que en les normatives que fan us de la xe incial per ad este fonema fan una clara distincio entre Xàtiva [ʃátiva] i Txecoslovàquia [ʧekoslovákia], per lo qual, segons la norma ortografica, haurien d’escriure tambe txic (tal com establien les bases ortografiques de 1932). Pero lexicament s’adopta xic, ya que en catala oriental (estandart per ad eixa normativa) no existix el fonema [ʧ] en posicio incial, soles el fonema [ʃ]. Per lo qual ells pronuncien [ʃik] relegant la pronunciacio [ʧik] a forma fonetica dialectal.

En la normativa actual feta per al valencià, les normes d’El Puig, aixina com en la normativa de Lluïs Fullana i anteriors ad ell, s’usen les grafies ch, -ig i -g per fonema [ʧ] (chiquet, coche, maig, Elig, mig). Aixina queda la grafia x per als fonemes [ʃ] i [ks]/[gz] (Xativa, caixa, text, examen). Per lo tant, sempre que s’escriga en che, sonarà [ʧ].

Relatiu a l’eixemple que poses (Xativa), n’hi ha una atra forma que es com la denominen els habitants d’esta ciutat: Aixativa. Esta forma, a pesar de no ser la normativa, respon a una formacio que se dona en moltes atres paraules començades per xe en valencià: eixarcia, aixarop, eixaloc,… Tenim documentacio al respecte des de Jaume I:

• “…im perpetuum Exativam” (1179 Tractat de Cazola, Jaume I)
• “de la Seu d’Aixátiva” (Martí Gadea: Ms. Tipos d’espardenya, c. 1890)
• “Pare, ¿qué’m durá d’Aixátiva? li preguntava (…) en Aixátiva, els socarrats(…) pasá a Aixátiva” (Gadea: Ensisam, 1891, pp. 258, 400, 532)
• “Aixátiva… Ollería… Alacant” (La Nova Traca, nº 1, 1894, p.4)