En els últims dies hem vist un gran rebombori en els mijos de comunicació i les Rets Socials per la notícia de que la cooperativa valenciana Consum ha eliminat l’etiquetage en valencià d’alguns dels seus productes, i que baralla la possibilitat d’eliminar-lo de tots ells de manera permanent, deixant només l’etiquetage en castellà.

Des de L’Observatori de la Llengua Valenciana llamentem la decisió de Consum i , respectant la seua independència, esperem que els directius de l’empresa atenguen la demanda social i reconsideren la seua posada en marcha. Que una gran i exitosa empresa valenciana desistixca de rotular els seus productes en valencià, sent de les poques que ho feen, és una mala noticia per a la normalisació del nostre idioma. Conseguir que el valencià siga utilisat en tots els àmbits de la societat, en igualtat de condicions en l’atra llengua oficial, és una tasca de tots els qui volem viure la nostra llengua i la nostra cultura en naturalitat, pero són les grans empreses -a banda de l’Administració- les que més múscul tenen per a contribuir a fer-ho realitat.

Tambe mereixen una reflexió les reaccions de certes persones i colectius valencians -i d’atres territoris veïns-, que han cridat al boicot a la cooperativa per la seua discriminació del valencià -o directament del català, no siga cas que algú pense que té sentit donar un tracte diferenciat a les modalitats llingüístiques valenciana i catalana-. Este tipo de movilisacions nos pareixen sempre una irresponsabilitat, i més encara quan alguns dels instigadors són càrrecs públics valencians. Una empresa privada té la llibertat d’implantar l’estratègia que crega més convenient, que per ad això arrisca els diners dels seus propietaris, que en este cas són ademés els treballadors. Posar en risc una empresa valenciana, que dona treball a milers de persones -moltes d’elles valencians i valencianes- en l’excusa de defendre el valencià és una irresponsabilitat… i ben antivalenciana.

Si be considerem millorable la versió valenciana d’alguns envasos, dels impresos, la web i la cartelleria de Consum, a sovint no tan adaptats a la realitat llingüística valenciana com caldria, hem de reconéixer que el seu model llingüístic és més pròxim a a llengua valenciana viva que no el que gasta últimament l’administració. També és de justícia reconéixer-li a la cadena de supermercats un esforç constant per fer patent el seu orige valencià, a lo manco fins ara. Aprofitem estes llínees per a animar a la cooperativa valenciana, no només a que no deixe d’etiquetar en valencià, sino a que use en totes les seues comunicacions un valencià lo més pròxim possible als valenciaparlants.

Desconeixem el detall dels motius que han portat als responsables de la cooperativa valenciana a prendre esta -esperem que reversible- decisió, i si pot haver pesat en ella un cert ambient hostil cap a la diversitat cultural i llingüística dels pobles d’Espanya, que està prenent força recentment. Si este fora el cas, només els recordarem als directius de Consum el seu eslògan: ¡Qué bo ser diferent! Estigam orgullosos de les diferències i ajudem a conscienciar de la riquea de les particularitats.