puix
2016-03-16
0

Volguera saber si hi ha atres formes de dir “puix”, o si es podria acceptar “pues” perque en el meu entorn mai he sentit dir puix, mai. I em resulta forçat el seu us.

Diana

De forma general, la forma valenciana està substituïda pel castellanisme pues. La forma puix es la normativa que s’ha adoptat per ser la forma en mes tradicio lliteraria. El seu etim el te en el llati vulg. pŏstĭus, derivat de post (mes tart). L’evolucio tambe donà les formes pos, pus i puis, pero hui unicament està viva la forma pos, i provablement per diftongacio del castellanisme pues i no per la forma antiga.

En alguns casos, podras intercanviar-la per alguna de les següents conjuncions: llavors, conseqüentment, en conseqüència, consegüentment, per consegüent, per tant, per lo tant, en eixe cas, perque, ya que, vist que, com que, donat que, posat que, com que, com o que.

Antigament existia la forma donch (del llatí vulgar dŭnque, variant de dŭnc, que significava llavors) i la seua variant en una esse adverbial, donchs (Donch mal vos cobriu ab semblant cuberta, Proc. olives 1387). Esta forma unicament funcionava per a indicar la conseqüencia entre lo que s’ha dit i lo que se diu en acabant, no per a tots els casos. Encara aixina, es una forma que pergue el valencià fa molt de temps i que hui es un arcaisme.

Alguns texts a on se veu l’us en valencià en tots els casos:

  • La neta de, emperador Manuel fo puys muyler de nostre parel Jaume I, Cron. 7
  • Per haver la sua gracia e puys la sua gloria, Eximenis Conf. 25
  • Puix que tantes cerimonies s’han de fer, ¿com trobaran los embaxadors al Rey?, Tirant, c. 14
  • Maleyt lo jorn que em fo donada vida, | puix tant so vist en mos volers contrari, Ausias March
  • Car, puix hauia ensutziat la un mon, no era raho ensutzias l’altre, Corella Obres 174
  • Deixau-li donchs vos meniar les oliues… puix per a guarir-li aquelles adiues | no li satisfa lo vostre consell, Proc. Olives 303
  • Lo meu cos infecte si’s vol se podreixca, | puix l’anima mia de vos no’s parteixca, Passi cobles 135
  • Si per temor de mort stau de no combatre-us ab mi…, vos offir dar-vos una peça de arnes de auantatge, puix no sia la espasa, Tirant, c. 66