entonces / llavors / aleshores
2016-04-27
0

Consulta 1

Hola i gracies per el treball que esteu fent. El meu dubte es “entonces” o “llavors” perque segons el diccionari de la RACV deuriem de dir “llavors” encara que hi han escrits en llengua valenciana que utilisen “entonces “. Quan sents a la gent del carrer tot lo mon diu “entonces” per qué tenim que dir “llavors” si el seu significat, per a mi, es “semillas”?

Magda

Consulta 2

¿Per qué no s’accepta la forma “entonses” si és lo que tots els valencians diguem i és una forma que té com a mínim cinc sigles d’història escrita en valencià? (segons el DHIVAM apareix escrita des del sigle XVII) ¿És impossible la convivència normativa de “llavors” i “entonses”? En cas de poder escriure’s “entonses” ¿quina ortografia seria més correcta: “entonces”, “entonses” o “entonçes”?

Josep

Es cert que gran part dels valenciaparlants usen el castellanisme entonces, pero no per aixo s’ha d’acceptar sense estudiar primer el cas.

Hi ha prou motius per a no incloure-la normativament i si fer-ho de la forma patrimonial llavors. Per una atra banda, les formes que propon l’AVL son llavors i aleshores.

  • La forma aleshores mai ha existit en valencià i la propia AVL remet a la forma valenciana llavors. Tambe el DCVB la dona com a forma de Mallorca i el catala oriental.
  • Queda constatada la visio de barbarisme de la forma entonces pels parlants quan estava el costum de que, si algu dia entoncesse li solia contestar “mig armut i quatre onces“, en un to ironic, com deixant entendre que l’atre estava parlant o dient una paraula mal. A dia de hui, encara queda gent que seguix fent-ho.
  • La forma llavors es l’unica variant que apareix de manera abundant en tota la lliteratura classica valenciana (Tirant lo Blanch, L’Spill, Vita Christi,…)
  • La forma llavors no es del tot desconeguda per als parlants, quedant viva en algunes zones o variants de la mateixa (llavons o llavonses). Per eixemple, la forma llavonses està arreplegada en el DCVB com a forma viva en Benidorm.
  • Per a la forma entonces no hi ha tradicio classica, i quan es pot constatar es en epoca en la que la penetracio del castella era evident.

Per tot lo expost, se trià la forma patrimonial valenciana (llavors) per a la forma normativa d’este adverbi que, a mes, es la forma mes usada a lo llarc dels temps.