Vocabulari faller imprescindible
Vocabulari faller imprescindible
2018-03-15
0

En estos dies en que molts pobles valencians celebren les Falles, vos desigem que gogeu d’estes festes en valencià. No debades, les nostres festes més internacionals foren reconegudes com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat per la UNESCO, destacant-se entre atres el fet de que “En el passat, esta festa permeté també que es preservara la llengua valenciana quan se va prohibir el seu us”.

Per això, vos hem preparat un breu vocabulari de les paraules més utilisades en les festes falleres.

Les associacions falleres

Anunciant Empresa o negoci que colabora en una comissió a través de l’inserció d’un anunci en el llibret.
Carpa o barraca Local provisional, desmontable i cobert, que es construïx a l’aire lliure en el més de març per a acollir els actes propis d’una comissió fallera, i que es desmonta una volta acabades les festes.
Comissió fallera Associació fallera. Conjunt de persones que formen part d’una associació fallera oficialment constituïda.
Casal Local, sèu permanent d’una associació fallera, a on se realisen diverses activitats festives o culturals a lo llarc de l’any.
Demarcació Zona urbana delimitada de manera precisa i oficial com a àrea d’influència d’una comissió fallera llegalment constituïda.
Faller/fallera Membre participant de ple dret de les comissions falleres.
Fallera major Fallera elegida democràticament per a representar durant un any a una comissió fallera o a les festes falleres d’una població.
Fallera major infantil Fallera infantil elegida per a representar durant un any a una comissió infantil fallera o a les festes falleres d’una població.
Faller/a d’honor, abonat/da Persona que sense ser fallera colabora d’alguna manera en una comissió, reconeixent-se-li habitualment esta colaboració a través de certs actes i obsequis.
Arreplegà Colecta de diners feta pels fallers entre el veïnat de la demarcació, a fi d’obtindre recursos econòmics per a la comissió.
President/a Persona nomenada expressament per a dirigir una comissió fallera.
President infantil Faller infantil elegit per a representar durant un any a una comissió infantil fallera.
Apuntà

 

Acte d’anar pels carrers, casa per casa, apuntant a la falla a nous fallers.
Presentació Acte, generalment realisat en un teatre o auditori, en el qual s’exalta a la Fallera Major i la Fallera Major Infantil d’una associació fallera.
Crida Acte públic de cridar i convocar a les falles per part de les falleres majors com a màximes representants de la festa.

L’Ofrena

Ofrena Acte en que les falleres i fallers desfilen per a fer ofrenes florals a la Mare de Deu, generalment baix l’advocació de Mare de Deu dels Desamparats.
Ram Flors fent ramell o manoll per a servir d’adorn, com a regal o ofrena.
Vestidors/vestidores de la Mare de Deu Persones encarregades de confeccionar el mant floral de la Mare de Deu en l’Ofrena, seguint un disseny predeterminat.

Indumentària femenina

Joya o placa Peça d’un metal com l’or, l’argent…, en pedres precioses que servix com a adorn, sent un dels complements principals de l’adreç tradicional valencià.
Arracades Orellals en adorns que pengen. Sol dir-se dels orellals de l’adreç tradicional valencià que pot tindre diverses formes, com ara de pomell de raïm, que es denomina arracada de raïms, en una peça horisontal en forma de barca, que es diu arracada de barqueta o de barca, en dos pardalets encarats que pengen, que es diu arracada de pardalet, en una peça horisontal penjant que recorda una barana, que es diu arracada de balcó.
Mantellina Peça de roba de seda, tul, etc., que porten les dònes cobrint-se el cap i els muscles quan van a l’iglésia, a missa o a un acte religiós.
Pinta Peça de metal, de carei, d’ivori, etc., pareguda a la pinta de pentinar pero un poc arquejada que s’utilisa per a subjectar i adornar els cabells de les dònes.
Rascamonyos Agulla gran per a elaborar i mantindre la coca, pataca o rodet del tòs del pentinat tradicional de la dòna valenciana; se tracta d’una agulla composta de dos peces, la denominada espasa o punchador que es coloca dins de l’atra denominada canó, les dos acabades en rosetons adornats de perles, pedres semiprecioses o espillets. Normalment va acompanyada d’una atra agulla o espasa sense canó, paralela a la primera i que podia utilisar la dòna per a rascar-se el cap sense despentinar-se, donant nom de rascamonyos a les dos agulles.
Mocador de coll o de pit, mantonet Gran mocador que duen les dònes des del coll fins a la cintura cobrint l’esquena. Se dobla obliquament fent un triàngul.
Gipó Peça d’indumentària ajustada, pròpia de les dònes, que cobrix des de la cintura fins als muscles. És igual com el cosset pero en mànegues, ya siguen estes curtes o llargues. La seua confecció pot ser de vellut, llenç, seda o ras, entre atres. La part de davant se reforça en ballenes d’olivera, espart o d’uns atres materials. Les guarnicions en que s’acaben estes peces són molt variades: en farfalans, en blondina de seda, etc.
Devantal Complement ornamental que cobrix la part posterior del vestit de fallera, fet d’una tela fina com la seda i ornamentat en brodats i randes.
Sinagües Brial, roba interior femenina que consistix en una falda de teixit fi i que es du baix de la falda. A voltes les sinagües duen volants almidonats per a estovar la falda i reben el nom de alçadors.
Calces Peces de vestir que cobrixen el peu i les cames ajustant-se al seu contorn.
Lligacames Cinta de teixit elàstic per a assegurar a la cama les calces o els calcetins i que no caiguen.
Sabates Calcer que cobrix el peu, que té la sola de cuiro o goma, pot ser en tacó alt o baix i dur o no cordons o sivella.

Indumentària masculina

Jupetí Peça de roba d’home i en ocasions també de dòna que cobrix el tronc, no du mànegues, du botons davant generalment i es posa sobre la camisa i baix la jaqueta.
Jupa Peça de roba tradicional masculina dels sigles XVIII i XIX, és com el jupetí pero en mànegues, de diferents materials i colors, pot dur botons i traus o no, pero no solia abotonar-se.
Mançanetes Botons esfèrics de metal.
Faixa Tros de tela allargada que s’utilisa en la vestimenta per a cenyir la part de la cintura donant algunes voltes al cos, cordant-la o subjectant-la en gafets si és elàstica.
Saragüells Espècie de calçons en dos camals amples, que no passen dels genolls i que formen part de l’indumentària tradicional dels llauradors valencians i murcians.
Sivella Peça de metal o un atre material que es posa en l’extrem d’una tira llarga, com ara un cinturó, per a unir-lo en l’atre extrem o en una atra cosa; se tracta d’una espècie d’anella dividida per una barreta en una o més pues articulades que entren en els orificis de la tira llarga o cinturó.
Manta morellana Manta típica de la localitat valenciana de Morella, de llana i molt vistosa per les seues ralles de colors blau, vert, groc o roig. Als seus extrems s’afegien borles o flocs. S’utilisa com a complement del vestit tradicional valencià masculí. També rebia el nom de manta de cornaló.
Mocador de fumeral Mocador que duen els hòmens valencians al cap, de tal manera que té una forma cilíndrica.
Rodina Capell que utilisaven els hòmens valencians en el sigle XVIII i principis del XIX, en forma redona i plana per la part de dalt, en una ala de vora tres dits, en l’extrem exterior de la qual s’afig una rodada en alçada recoberta de vellut.

Pirotècnia

Pirotècnia Art de la fabricació i utilisació dels fòcs d’artifici i objectes explosius.

Els mateixos fòcs artificials.

Fàbrica a on se fabriquen estos productes.

Pirotècnic/pirotècnica Persona entesa en pirotècnia o que es dedica a la fabricació o a l’utilisació de fòcs d’artifici.
Pólvora Combinació de salmitre, sofre i carbó de gran poder explosiu per efecte de la calor.
Petart Canut de cartó, paper o un atre material, en matèria explosiva dins i en una mecha que cremant-la el fa explotar fent un gran soroll.
Masclet Cartó ple de pólvora que servix per a disparar trons molt sorollosos en les festes populars valencianes.
Tro de bac Petart que explota tirant-lo fort en terra.
Mecha Corda feta en filaments combustibles per a prendre misteres, fanals, veles…

Corda en combustible utilisada per a pegar fòc a càrregues de pólvora.

Coet Fòc d’artifici que consistix en un canut chicotet i resistent que està carregat de pólvora i està adherit a una canya o vareta llaugera. Quan s’encén la mecha conectada a l’extrem inferior del canut, la reacció dels gasos expulsats l’imprimix un ràpit moviment cap amunt, i quan està ben alt explota. // El mateix fòc d’artifici pero sense canya o vareta i que va per terra. També rep el nom de coet borracho o simplement borracho.
Femella Coet en sis eixides; femelleta.
Carcassa Coet pirotècnic que esclata a gran altura produint fòc d’artifici denominat en alguns casos palmera per recordar ad est arbre.
Palmera Coet pirotècnic que esclata a gran altura produint fòc d’artifici en forma de l’arbre denominat palmera.
Eixida Coet que esclata sense fer carcassa o palmera.
Traca Tira composta de diferents petarts o masclets que estan units per una mecha i esclaten de manera successiva.
Mascletà Disparada sincronisada de molts masclets i carcasses que prepara un pirotècnic en una via pública en motiu de les festes valencianes.
Mascletà vertical Espectàcul pirotècnic que fusiona el soroll i el ritme d’una mascletà en el colorit i la varietat d’efectes d’un castell.
Terratrémol Tremolor que se sent en terra al final d’una mascletà, produït pels esclats dels últims trams de foc terrestre.
Castell Fòcs artificials aéreus, en o sense bastiment que els subjecte.
Castell piromusical Castell de fòcs artificials sincronisat en música.
Nit del Fòc Castell de fòcs artificials que es dispara la vespra de Sant Josep.

Falla i fòc

Falla Foguera festiva, composta de figures o ninots fets de material combustible que tenen un motiu central i diverses escenes còmiques, caricaturesques o crítiques, que es planten en els carrers de la ciutat de Valéncia i unes atres poblacions valencianes en motiu de la festivitat de Sant Josep i que són cremades la nit del dia de Sant Josep o nit de la cremà.
Cadafal Plataforma o base en les parets pintades en escenes humorístiques damunt la qual es planta la falla de Sant Josep. Per extensió, la pròpia falla.
Tècnica de vareta Tècnica tradicional, pràcticament en desús, consistent en modelar les figures d’una falla usant llistons de fusta dins, que s’humixen per a facilitar la seua curvatura.
Llibret de falla Publicació que conté el conjunt de versos satírics que són l’explicació de la falla i de les seues escenes, aixina com atres informacions i contenguts.
Escena de falla Conjunt de ninots relacionats que formen una part de la falla.
Versos de les escenes / crítica Rimes satíriques alusives a l’escena, i que formen part del guió de les escenes que desenrollen el tema central de la falla, que es plasmen en cartells o carteles.
Poeta festiu Poeta especialisat en compondre versos per als llibrets o les escenes de la falla.
Guioniste Autor del guió o fil argumental d’una falla, sobre el qual treballa l’artiste faller per a elaborar-la.
Ninot Cada una de les figures que formen part d’una falla o foguera, i que es crema el dia de Sant Josep i Sant Joan respectivament.
Ninot indultat Ninot de falla que, per votació popular, és indultat de les flames. Se sol expondre en un Museu Faller.
Artiste faller/artista fallera Artesà o artesana, mescla d’escultor, ingenier i pintor que confecciona els monuments fallers.
Plantà Acte d’erigir o montar les falles de sant Josep i les fogueres de Sant Joan en terres valencianes.
Plantà al tombe Modalitat tradicional de plantà en la que la part central de la falla s’alça per la força bruta dels fallers, sense gastar màquines.
Carcabuig Peça de fusta o mechó que encaixa dins d’una atra peça nomenada sacabuig, especialment amprada en la construcció de les falles de Sant Josep i les fogueres de Sant Joan.
Sacabuig Manera d’encaixar dos peces de fusta, mascle i femella, especialment amprada en la construcció de les falles de Sant Josep i les fogueres de Sant Joan. // Específicament, la femella de dit sistema d’encaixament o lloc a on s’encaixa el carcabuig o mechó.
Arena Partícules de roca o pedra que s’escampen per terra abans de plantar una falla o foguera, per a protegir el paviment dels efectes del fòc.
Cremà Acte de cremar les falles o fogueres.
Nit de la Cremà Nit en la que es cremen les falles o fogueres.

Gastronomia, festa en el carrer, música, indumentària informal (de tot un poc)

Bunyol Pastiç fet de pasta de farina mesclada en uns atres ingredients com ara carabassa, generalment carabassa panesca, i que es posa a fregir en oli, quedant esponjós i que es pot acompanyar en abundant sucre.
Banda de música Conjunt de músics que toquen instruments de vent i percussió i que poden fer-ho anant a peu.
Charanga Banda de música humorística, que sol acompanyar a les comissions falleres en els seus actes festius.
Despertà Acte matinal dels dies de festa, en que es desperta als veïns en música, cants o coets.
Passacarrer Acte de recórrer els carrers en música o desfilant en motiu d’una festa.
Cavalcata del ninot Desfilada humorística en la que els membres de les falles recorren els carrers, disfrassats i representant escenes satíriques.
Germanor Se diu de la bona relació que existix entre persones, grups, associacions -en este cas, falleres-, etc.
Emoció Alteració de l’ànim intensa i passagera que té una certa repercussió corporal, com la que produïx gojar de les nostres festes.
Mocador faller Mocador que es porta generalment nugat al coll formant un triàngul a l’esquena, en ocasions en un escut -d’una comissió fallera, per eixemple- o un logotip brodat. Inicialment presentava un disseny a quadros blancs i blaus, pero en els últims anys es poden trobar en distints estampats i combinacions de colors.
Brusa o brusó Originàriament, peça de roba exterior que usaven els treballadors, oberta per davant, en botons en el pit, en mànegues, ampla i de llargària variable. Inicialment d’un sol color -generalment negre-, en els últims anys es poden trobar en distints estampats i combinacions de colors.

 

Vocabulari arreplegat en colaboració en el Casal Bernat i Baldoví (http://www.casalbernatibaldovi.org/).

Image: «Detalle del remate de la falla l’Antiga de Campanar, ganadora del primer premio de sección especial en 2017» per Rafa Esteve està llicenciat baix CC BY-SA 4.0