Es un toponim d’origens prou confusos i existent, com a minim, des de l’epoca de la Cora de Valencia, temps en els quals se componia d’unes quantes alqueries i una torre que portava per nom Torre de Moncada. Els dos possibles origens que s’han apuntat han segut Mons scatanus (de scatere, brollar) i Mons catăni (tipo de ginebre).

El podem trobar en la -t- i sense ella en la documentacio classica, encara que molt mes numerosos son els documents en els quals no la trobem, ya en epoca prejaumina.

• turrem de Moncada cum suis alqueriis ad cosuetudinem Barchinone. 1234 Llibre del Repartiment II, p. 30
• totam turrim sive alqueriam de Montcada, cum furnis et molendinis. 1240 Ibid, p. 37
• unum casale molendinorum in termino Turris de Moncada. 1240 Ibid, p 40
• e es hi la torra de Muntcada que ees de las meylors torres de tota la orta. Cronica de Jaume I, f. 91
• e derrocaron la torra de Muncada. Ibid, f. 93

En canvi, son les ultimes aparicions del toponim en la -t-, ya que a partir del sigle XIV cessa eixa vacilacio i a soles apareix sense la -t-.

• Muncada. 1373 Impost del morabati. ARV, Mestre Racional, 10866
• Moncada. 1376 ARV, Real 488
• Muncada. 1398 Ibid, Real 643, f. 137
• Muncada. 1427 Ibid, Real 488
• Moncada. 1499 Ibid, Mestre Racional, 10880
• Moncada. Troves de Mossen Jaime Febrer, 35

El mateix Diccionari Català-Valencià-Balear, dona la grafia Moncada per al poble valencià i arreplega la fonetica valenciana: /moŋká/, /muŋká/ (val.)

En tot lo dit ades, en este cas es indubtable que la forma correcta i recomanable del toponim es Moncada. Manco trellat encara te afegir-li una -t- quan l’Academia Valenciana de la Llengua establix que s’atendra a la fonetica local quan se tracte de normativisar toponims.

Bibliografia:

• Documentos y datos para un estudio toponímico de la región valenciana. M.D. Cabanes, R. Ferrer, A. Herrero. Valencia, 1981.
• Gramàtica Normativa Valenciana. Academia Valenciana de la Llengua. Valencia, 2006.
• Nomenclátor geográfico-eclesiástico de la diócesis valentina. J. Sánchis Sivera. Valencia, 1922.
• Libre del Repartiment del Regne de Valéncia, I-II. M.D. Cabanes, R. Ferrer. Saragossa, 1979.
• Libre dels Feyts del Rey en Jacme. Edicio facsimil del manuscrit de Poblet (1343). Barcelona, 1972.
• Tópica Hespérica. Estudios sobre los antiguos dialectos, el substrato y la toponimia romances. J. Corominas. Madrit, 1971.