el terme vacacions, de proscrit a beneït
2016-08-05
0

Fa casi vint anys en un llibre meu1 en el que analisava una mostra paradigmatica d’aquell lexic valencià que des de feya anys venía sent bandejat o proscrit tant en l’universitat, como en l’escola, en els organismes oficials, etc., vaig incloure este substantiu. Recordem lo que vaig escriure:

vacacio. Esta paraula que en plural significa temps de repos durant el qual no es treballa, no es va a l’escola, etc., no es possible trobar-la, en este sentit, en cites antigues. Perque, precisament, es tracta d’una accepcio prou moderna. El D.C.V.B. arreplega este sentit, en segona accepcio, donant-lo per bo. En canvi de ‘vacança’ (pl. ‘vacances’), no diu practicament res i, a mes, el remet a vacacio. Pero tornant a l’entrada vacacio, el citat diccionari en la primera accepcio diu: “estat d’una cosa vacant (càrrec, plaça, etc.)“, i dona una cita medieval:

“En temps de la vacacio del Regne per mort del Rey” doc. a. 1461 (Col. Bof. XIV, 45)

El resultat llogic a partir de l’etim llati VACATIŌNE es vacacio, terme generalisat en tot el domini llingüistic valencià. A pesar de tot s’està fent un gran esforç per a introduir ‘vacances’, d’orige obscur i provable galicisme”.

Constitucions del Estudi General de ValenciaEn aquell moment dir o escriure “vacacions”, estava molt mal vist i clar s’havia de dir i escriure “vacances” que quedava d’allò més bé. Era una paraula nova per als valencians pero, al mateix temps, tenía un aire exotic. I clar foren molts els valencians que l’acceptaren incondicionalment. Tot lo que ve de fora sempre es millor (sobre tot en Valencia). I mes d’u pensaria, com “vacacions” està molt prop del castella “vacaciones”, qui sap si no es un castellanisme. Qualsevol cosa manco reflexionar un poquet i plantejar-se: tota la vida dient “vacacions” i ara me diuen que no es correcte, que lo correcte es “vacances”, ¿pero quí m’assegura que m’estan dient la veritat? Aci, lo mes facil es acceptar lo que a u li diuen i no perdre ni un minut en averiguar si lo que t’han dit es correcte o t’estan donant gat per llebre. Esta es una conducta massa generalisada entre valencians. Aixina nos va.

Dit tot aço, ara resulta que el proscrit “vacacions” es acceptat en tots els honors pels organismes oficials encarregats de velar per la purea de l’idioma. El Diccionari normatiu valencià de l’AVLl du “vacació” i li dona preferencia sobre “vacança”, pero massa sabem que la norma d’esta institucio es anar incloent en el diccionari formes valencianes, pero a l’hora de la veritat seguir usant les importades. Pero aço no es lo mes gros, lo que m’ha deixat de pedra es l’articul titulat “Bones vacacions” de Josep Lacreu, que fon “Cap del Servei d’Assessorament Lingüistic i Traducció de la Generalitat Valenciana” durant molts anys i des de 2007 es “Cap de la Unitat de Recursos Tecnolingüístics de l’AVL”. En eix articul diu coses tan aclaridores com estes:

“Les preferències per l’ús de tal o tal paraula no sempre són fruit de necessitats comunicatives més o menys fonamentades, ni el resultat de correccions aplicades encertadament, sinó que a vegades estan determinades per modes vel·leïtoses o per creences absolutament infundades.

El cas és que certs vocables que han estat utilitzant-se impertèrritament durant segles i segles de sobte s’abandonen i se substituïxen per uns altres. Sense un motiu aparent. Sense cap justificació filològica. A la paraula vacacions, en part, li ha passat una cosa així. Prové del llatí vacatio, i s’ha utilitzat profusament al llarg del temps: “[…] disponent ý manant que aquells ho la major part de aquells, hocorrent vacació del dit benefici per mort […]”, es diu ja en el Manual de consells de Gandia, de finals del segle XV. L’ús originari, tal com queda de manifest en l’exemple citat, està referit a l’estat d’un càrrec o d’una plaça que queden vacants. El significat actual de vacacions, referides al període de descans concedit a un treballador assalariat, és cosa de fa quatre dies.

És concretament un producte de la Revolució Industrial; l’activitat agrícola o ramadera no permetia vacar. […] Recuperant el fil lingüístic, cal dir que el mot vacacions el trobem consignat en tots els diccionaris valencians històrics: el de Carles Ros (1764), el de Josep Escrig (1851), el del pare Fullana (1921) i, naturalment, en tots els diccionaris contemporanis. I també en els catalans. En el Diccionari Aguiló (publicat en huit volums entre 1915 i 1934) no sols figura la paraula vacació, sinó que, curiosament, la que no consta és vacança. Encara que, probablement, no és una omissió fortuïta. Entre els escriptors catalans de la Renaixença i fins i tot del Noucentisme, com ara Joaquim Ruyra, Víctor Català, Eugeni d’Ors o Joan Puig i Ferrater, era habitual l’ús de vacacions; la forma vacances apareix documentada per primera vegada en 1908. […] I el Diccionari-català-valencià-balear, de fet, no proporciona cap citació del mot vacança; simplement, la remet a vacació. Algú ha apuntat que vacances és un gal·licisme. És possible, però és difícil afirmar-ho rotundament. Siga com siga, el que és irrefutable és que els valencians hem usat tradicionalment la forma vacacions. La paraula vacances s’ha incorporat recentment al nostre lèxic per via literària. I val a dir que s’ha estés com una taca d’oli. Molts valencians l’han assumida com a pròpia. Segurament perquè deuen pensar que vacacions està mal dita. Però no és així. La paraula vacacions és ben genuïna i totalment correcta. […]”2

Si no fora perque Kafka mori fa molts anys pensaria que estic davant d’una de les seues enrevessades noveles. No done credit. Precisament u dels responsables de la politica llingüistica que s’aplicà en Valencia durant decades, ve ara i diu que “certs vocables que han estat utilitzant-se impertèrritament durant segles i segles de sobte s’abandonen i se substituïxen per uns altres. Sense un motiu aparent. Sense cap justificació filològica. A la paraula vacacions, en part, li ha passat una cosa així”.

De les vacacionsSap massa be que ells introduiren “vacances” en els llibres de text, en l’escola, en l’universitat…, i “vacacions” estava absolutament proscrita. Els responsables d’eixa nefasta politica llingüistica ¿no saben ara massa be per quin motiu s’abandonà el genuï “vacacions”? ¡Quín eixercici d’hipocresia! Tambe sabien massa be, en aquells moments, que “vacances” ni era forma valenciana, ni tan sols tenia pedigree en catala. Quants anys perduts per apartar-se de les raïls valencianes i tractar de crear artificialment (i contra natura) eixa, per ad ells, sacrosanta “unitat de la llengua”, substituint el lexic valencià per formes catalanes, no sentides mai com a propies pels parlants valencians. Tot aço ha fet que el model llingüistic fracassara (reconegut per ells) i, ademes, ha favorit el pas de molts valencians a les files d’aquells que no parlen mes que castella. Entre estos valencians es troben aquells als que els ha vingut molt be, com a excusa, allo de que “com estan catalanisant la llengua yo preferixc parlar-los als meus fills en castella”.

Pero tornant als responsables de la politica llingüistica, ara diuen tambe que estan “revalencianisant” la llengua, recuperant aquelles formes que fa nomes uns anys no eren acceptades (per ells mateixos) ni figuraven en els diccionaris. I ara dic, si la llengua valenciana no l’hagueren catalanisada abans (i durant molts anys) ara no sería necessari fer el paperot que estan fent.

Tancare l’escrit citant un document de 1611, que quan fiu el llibre no coneixia. Aci el significat de “vacacio” es aquell que fa referencia al temps de descans dels estudiants i dels professors, aquells periodos del curs universitari en els que “no s’ha de llegir”, usant la terminologia de l’epoca. En el document en qüestio llegim (la negreta es meua): Cap. XXV. De les vacacions3.

Queda clar que si algu pensava que l’us de “vacacions” en este sentit tambe era relativament modern, aci tenim un eixemple de fa mes de quatrecents anys. Nomes espere que, a partir d’ara, no hi haja ningu que qüestione les nostres “vacacions” de sempre, encara que en Valencia tot es possible.

Manuel Gimeno Juan
Llicenciat en Filologia Valenciana


1 Gimeno, M., El lexic valencià proscrit a través dels classics, Valencia, Lo Rat Penat, 1997.

2 Lacreu, J. Bones vacacions [articul en linea]. Disponible en: http://red.levante-emv.com/joseplacreu/2016/08/01/bones-vacacions/ [consulta: 03/08/2016].

3 Constitucions del Estudi General de Valencia, fetes en onze de maig any mil siscents y onze. Valencia, Juan Llorens Cabrera, 1655, p. 46.