els demostratius variables este/est i eixe/eix
2016-07-01
0

Vist que hi ha dubtes a l’hora d’usar les diverses formes d’estos demostratius, resulta molt didàctic recordar lo que diu la Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana de la RACV:

“Les variants del masculí singular est i eix, que en la llengua antiga eren exclusives, actualment mai funcionen com a pronoms. S’usen únicament com a determinants, i a soles davant de paraula que escomence per vocal o hac, sobretot quan la vocal és tònica o és una e-.

No obstant, se recomana mantindre les formes est i eix en funció determinant en tots els casos en que van seguides de paraula escomençada per vocal o hac:

  • Est home
  • Est eixemple
  • Est animal (no és general)
  • Eix orso
  • Eix escomençament
  • Eix assunt (no és general)
  • Eix estrany cas

En canvi, usem les formes este i eixe:

  1. davant de paraula escomençada per consonant:
    Eixe carranc
    Este gran artiste 
  2. en funció pronominal:
    Avisí a mare i fill, pero este ignorà l’avís. 
    Este és el que vullc, no aquell.
    Eixe argentat és el meu coche.
    Eixe en Valéncia és més car.
    Arreplega este.
    Eixe, encara que siga car, és el que vullc.

Voro López
Llicenciat en filologia