al rededor, forma correcta en valencià
2016-09-03
0

És convenient aclarir que la locució “al rededor” té una llarga tradició escrita i oral en valencià, aixina com entorn, i que “al voltant” apareix en el sigle XX de mà de Llorente i els renaixentistes. La normativa anexionista ha condenat la forma “al rededor” desterrant-la de la llengua escrita i condenant-la com a castellanisme, tant és aixina que esta falsa idea ha quallat entre molts de nosatres i l’havem abandonada també. La forma clàssica entorn també sol ser substituïda en molts casos per voltant.

Per a posar les coses en son lloc vejam que és lo que diu el Diccionari General de la Llengua Valenciana sobre estes tres formes. També afegim documentació que mostra l’us de les tres.

Entorn

entorn: Espai que hi ha en el perímetro d’una cosa. // Entorn a, loc. Vora, indicant una cantitat aproximada: Valdrà entorn a huitcents euros, més o manco. // Entorn a, loc. Sobre tal o qual cosa: Una exposició entorn a Ausias March. // A l’entorn, loc. Entorn a, vora a una cantitat, temps o moment: A l’entorn de mija nit tocaren a la porta. // Contorn, superfície que llimita en el perímetro d’una cosa. // Sòcul situat en la part inferior de la paret i que llimita en el pis, rodapeus. // Parage pròxim a una població o a un atre lloc. // Mat. Conjunt de punts pròxims a un atre donat.”

Documentació:

  • Demanat fo de temps e dix que a entorn d’est Avent que avem passat.
    Llibre de la Cort del Justícia d’Alcoy. Any 1263.
  • E posa-y la escala e puga en lo terrat per guardar si·n seria entorn./ E axi despuis, al mati quan foren levatz, dix n’Ivaynes
    Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina. Any 1277.
  • e vee molta sanch entorn d’el”
    Llibre de la Cort de Justícia de Valencia. Any 1280.

Els eixemples són innumerables.

Rededor

rededor: (Relacionada en redolar.) s. m. Entorn, espai que volta una cosa; redolada. // Al rededor (de), pel rededor (de), en el rededor (de), loc. En un llòc pròxim, en la redolada, entorn a una cosa o punt: Al rededor de la ciutat de València encara queda horta. Nos ajocàrem al rededor de la foguera.

observ. Els substantius alrededor o alrededors són un castellanisme. També es un castellanisme utilisar la forma al rededor davant d’una expressió numèrica, una data o un temps. No és correcte dir al rededor de doscentes persones, lo correcte és vora doscentes persones o unes doscentes persones.”

Documentació:

  • “...havia un frontal de morat de vellut de dita esglesia, ab ses tovalloles per lo rededor.
    Joan Pere Porcar Coses avengudes en la ciutat y Regne de Valencia. Any 1585.
  • Una llegua al rededor de Valencia
    Nofre Ginart. Repertori dels Furs. Any 1608.
  • Y tot lo rededor de l’altar estava de cortines molt bones.
    Joaquim Aierdi. Dietari. Any 1661.
  • “…posaren los dits oficials cada u la sua al rededor de ella.”
    Josep Esplugues. Memòries d’un capellà. Any 1763.
  • tenint la sòrt de que al rededor de la illa abundava una classe d’este qu’era molt bovo.
    Francesc Martínes i Martínez. Coses de la meua terra. Any 1912.

Voltant

voltant: (Del part. pres. de voltar.) s. m. inus. Entorn, perímetro, rodalia o llindanys d’una cosa. // L’espai que és llímit d’un atre, que el circumda, que està en la seua contornada. // Al voltant de, loc. inus. Al rededor, a l’entorn d’una cosa o sobre una cosa.

observ. La locució al voltant de no té tradició clàssica ni popular i sí la tenen les locucions al rededor, pel rededor, en el rededor.”

Per a trobar voltant com a substantiu i la locució al voltant en valencià hem d’acodir al sigle XX, a Teodor Llorente i als renaixentistes, influïts per la Renaixença catalana. D’ací en avant l’us d’estes formes és abusiu entre els lliterats, arraconant les formes més tradicionals. La més utilisada des del sigle XIII és entorn.

Documentació:

  • “…una alqueria gran y hermosa, molt ben emblanquinada, que té al voltant un hort d’arbres fruytals y tarongers.”
    Teodor llorente. Any 1900.
  • “…teixint-se uns amb altres com filigranes i arabescs traçats al voltant de les típiques cançons entonades en estil adolorit o burlesc.
    Bernat Morales Sanmartín. Idilis llevantins. Any 1910.
  • “…i en compte de caminar combatent l’analfabetisme, s’avança sembrant-lo en el nostre voltant
    Carles Salvador. L’idioma valencià a les escoles. Any 1919.

Voro López
Llicenciat en filologia