aixina, millor que l’arcaisme així
2017-03-31
0

L’adverbi així prové del llatí vulgar *accu’sic, a on tenia el mateix significat. La forma aixina és una feminisació de així, com a soles de sol.

La forma aixina és general hui en tot el valencià i s’estén a part de les Illes Balears més pròximes i a algunes localitats de Catalunya, no obstant, ha segut bandejada modernament per alguns gramàtics en favor de l’arcaisme així. La forma aixina no és nova, ya apareix documentada des dels primers texts valencians, com se pot comprovar en el Llibre de la Cort del Justícia de Valéncia. 1283:

“…e aixina vengren ni comparegueren ells ni hom per ells”.

Considerada com una forma coloquial durant sigles, passà a la llengua escrita en força en el sigle XVIII i u dels primers que l’usà fon l’apologiste de l’idioma Carles Ros, el seguiran tots els escritors valencians fins a hui, donant entrada en les seues obres a la forma aixina, autors com E. Escalante, T. Llorente, V. Boix, C. Llombart, R. Liern, Bernat i Baldoví, J. Amo, Martínez i Martínez, Ll. Cebrian, J. Pascual Tirado, M. Thous, E. Valor, J. Giner, C. Salvador, G. Huguet, X. Casp… i els gramàtics Ll. Fullana, J. Mª Guinot i Sanchis Guarner la contemplaren en les seues gramàtiques.

No hi ha motiu per a rebujar una forma que és etimològica, no és un castellanisme (inclús se diferencia més del castellà así), és ben antiga i té una tradició escrita considerable, sense oblidar que és l’única forma viva que usem tots els valencians oralment en tots els nivells del llenguage.

Resum

La forma aixina és la forma general i única en tot el territori valencià. La forma així és un arcaisme que se pot usar en poesia per a evocar un llenguage antic, pero carix de trellat en un llenguage quotidià.

Voro López
Llicenciat en Filologia