Isabel de Villena, primera feminista i escritora valenciana
2017-03-08
0

Hui, dia 8 de març, és el Dia de la Dòna. Des de L’Observatori de la Llengua Valenciana volem felicitar-vos a totes i a tots, i recordar la figura d’una dòna valenciana que va marcar l’història en la seua obra. Isabel de Villena va nàixer en la Ciutat de Valéncia l’any 1430, i està considerada una dòna revolucionaria, sent la primera escritora reconeguda en Llengua Valenciana.

Va ser l’autora del tractat al voltant de la vida religiosa Vita Christi, que li ha valgut el reconeiximent universal. En una época en que no era gens normal que les dònes escriviren, Isabel de Villena es va alçar com una de les primeres teòlogues feministes. Defenent dins dels seus escrits els drets humans i conseguint fets tan impressionants com que el Concili de Trento reconeguera que les dònes tenen ànima, i devien estar al mateix nivell que els hòmens. Ademés de crear una obra pròxima i en una visió femenina que inclogué texts inspirats en fonts no acceptades per l’Iglésia Catòlica, com ara els evangelis apòcrifs.

Isabel de Villena va centrar la seua obra en transmetre un mensage en contra de la misogínia i dels misògins de l’época, defenent sempre les capacitats intelectuals i espirituals de les dònes. Per estos motius està considerada pels investigadors una de les primeres protofeministes, una dòna alvançada al seu temps. Esta lluita i la indubtable calitat de la seua obra han fet que estiga considerada com la màxima figura femenina de la lliteratura migeval en Llengua Valenciana, imitada i respectada per uns atres autors de la seua época per la seua inteligència. Ademés de tindre un reconeiximent en l’història universal.

Centrant-nos en el llenguage que usa Isabel de Villena, nos trobem en les seues obres formes i girs que hui en dia estan vius i que els autors d’aquella época encara no usaven en el llenguage escrit. Una característica a destacar és el seu us i abús de diminutius, com fem en el valencià actual. Trobant-nos, per eixemple, formes com “nuetet”, lo que ha permet als filòlecs saber que, en aquella época, ya s’usava la paraula “nuet” en el diminutiu fossilisat per la forma arcaica “nu”.

Hui, en el Dia de la Dòna, des de L’Observatori nos enrecordem d’ella, i nos llamentem de que encara quede molt a fer. Pero al mateix temps, nos contagiem del seu esperit i vos animem a lluitar per l’igualtat real entre dònes i hòmens. Entre tots, conseguirem un món millor a on no se valore a les persones pel sexe, sino per lo que són i lo que fan.