per a / pa / p’a
2016-05-04
0

¿Per qué contraem «per el» (pel), «de el» (del) i «a el» (al) pero no ho fem en «per a/ad» (pa/pad) i «per al» (pal)?

Jordi

En la llengua antiga podem trobar per a i pera. En la llengua moderna, trobem tambe la forma pa, pero de forma prou recent:

  • “p´a lo que hajes de mantindre…” (Aforismes catalans traduits al valenciá, 1853, p.48)
  • “¡Pa confiar en vosatros / es menester tindre agalles!” (Balader, J.: Més fa el vol qu´el que pot, 1871, p.16)
  • “se alquilen traches pa máixqueres… elegants y económics” (Semanari El Campaner, nº1, Alacant, 1886, p.4)
  • “¡Qué llástima d’ocasió / pa fer la gran gasetilla!” (Thous,M.: ¡Foc en l’era!, a.1900, p.33)
  • “¡Tres p´al sac…!” (De Carnistoltes, El Cuento del Dumenche, 24 setembre 1916)
  • “no aprofita pa res” (El Tío Cuc, nº 119, Alacant, 1917, p.3)
  • “li sobren a vosté dinés p´agarrar un taxi y anar” (Meliá, Felip: Encara queda sol en la torreta, 1931, p.25)

En el Diccionari General de la Llengua Valenciana, la contraccio la dona com a forma vulgar i la remet a per a. El Diccionari Català-Valencià-Balear tambe li dona entrada, dient que es «vulgar i dialectal«, pero la dona com a general en Valencia i menciona la Gramatica de Sanchis Guarner, a on diu que «és millor escriure p’a«.

Degut a que no ha desplaçat completament a la forma per a i que la documentacio es prou recent, normativament se recomana usar la forma per a en registres formals, reservant la forma pa per a quan se vullga representar el llenguage coloquial.