dir-se / nomenar-se / anomenar-se
2016-05-12
0

¿És correcta en valencià la forma “anomenar”? ¿Deu dir-se “m’anomene Lluis” o “me nomene Lluis”? Gràcies

Josep

Sería una incorreccio eixa a- no etimologica. La forma d’eixe verp en llengua valenciana es nomenar, que deriva del llati nomĭnāre. En els diccionaris de valencià apareix d’eixa forma. Tambe pots trobar, en el Diccionari Català-Valencià-Balear, que dona la forma nomenar per al valencià i diu textualment “En la llengua literària moderna sol usar-se la forma nomenar només per a l’accepció || 4, i la forma anomenar per a les accepcions || || 1, 2 i 3.“. Lo que vol dir que unicament està parlant a nivell de l’estandar escrit catala, i no d’un us en la llengua parlada. En valencià classic si que apareix la forma anomenar, pero predomina la forma nomenar, que coincidix en la forma viva en tot el territori valencià.

  • Lo teu cor empedreit… sera romput nomenant lo nom de Jesus, Sermons SVF, ii, 63.
  • May per mon nom | me nomenava; | axi’m menava | com si fos gos, Spill 4419.
  • A mi acorda un dictat | per nom Contemptus nomenat, | avisant los homens del mon. Ausias March.
  • convertit en font nomenada per mon nom. Roïç de Corella.

Respecte a l’us que preguntes, nomenar-se s’usa en valencià per a dir el teu nom (me nomenen Lluïs, li nomenen Andrea), pero es mes habitual l’us del verp dir-se (me diuen Lluïs, li diuen Andrea).