desdejunar-se
2016-05-30
0

¿Per qué el verp desdejunar se fa reflexiu i menjar, almorzar, dinar, berenar i sopar no?

Jordi

En valencià, si tu «te menges«, «t’almorzes«, «te dines«, «te berenes» o «te sopes«; el pronom està especificant qué es lo que t’estas menjant, almorzant, dinant, berenant o sopant. Aixo es perque el significat de l’accio es ingerir un aliment. Per tant, estas dient que l’aliment que ingeriras seras tu mateix. Estos verps s’usen de forma transitiva (hui berenarém arrop en talladetes), i tambe intransitiva (yo menjare mes tart), com be dius.

En canvi, si tu dius «me desdejune«, eixe pronom t’està indicant que eres tu el que va a ingerir un aliment, no que eres l’aliment a ingerir. Desdejunar l’usem sempre i unicament de forma reflexiva en valencià (encara no m’he desdejunat). El motiu es perque, a diferencia dels atres verps, este no significa ingerir. Prové  del prefix des- (inversio del significat) i dejunar (fer dejuni), per lo tant quan dius «acabe de desdejunar-me» sería equivalent a «acabe de trencar el meu dejuni«.